Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
Sant Martí de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de l’església de Sant Martí de Vinyoles de Portavella, un edifici molt tapat per construccions posteriors M Anglada L’antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles es troba situada uns 100 m a llevant de can Portavella, al peu de la serra de Vinyoles pel vessant de migjorn i a 1,200 km en línia recta del santuari de Santa Margarida, a uns 1,020 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG288659 S’hi accedeix por un trencall de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll, que es troba vora la parada d’autobusos de la Ferreria, a mà dreta, al punt…
apilar
Tecnologia
En l’adob vegetal, posar les pells, quan surten del bombo o dels nocs, formant piles i deixar-les reposar, generalment entre 12 i 48 hores, cobrint-les a fi de minimitzar l’oxidació i l’assecatge.
L’operació d’apilar té per objecte de facilitar la fixació, sobre la substància dèrmica, dels tanins o combinats
audició

Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
Les dents
Anatomia humana
Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…
Les apocinàcies
Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples, oposades o…
Ballester
Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…
Sant Miquel de Viella

Sant Miquel Viella
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Viella (Vall d’Aran), vora la carretera del port de la Bonaigua.
L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…
merlet
Meteorologia
Cadascuna de les prominències més o menys seriades que, per efecte de la inestabilitat de l’aire, surten de la superfície superior d’un banc de núvols, en particular dels altocúmulus, en forma de columnes o de torres.
fil d’aranya

Construcció d’una teranyina amb fil d’aranya
© PhotoDisc - Cybermedia
Anatomia animal
Aracnologia
Cadascun dels filaments molt fins i una mica viscosos que surten de les fibres de les aranyes i que serveixen per a fer la teranyina, per a immobilitzar les preses i també, a vegades, per a desplaçar-se.
La substància constitutiva d’aquests fils, produïda a les glàndules sericígenes de l’aranya, és líquida, però en sortir a l’exterior, en contacte amb l’aire, se solidifica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina