Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Hospital Universitari Son Espases
Medicina
Hospital de referència de les Illes Balears, inaugurat el 2011.
L’hospital substitueix com a centre sanitari de referència de l’arxipèlag balear l’antic Hospital Universitari de Son Dureta, que havia funcionat durant més de 50 anys Ubicat a la zona de la finca de Son Espases, a la vora de la carretera de Valldemossa i just al costat del monestir de La Real l’emplaçament fou contestat per diversos sectors de la societat mallorquina, ha tingut un cost d’obra i installacions de 235 milions d’euros i una inversió tecnològica de 85 milions Ocupa una superfície edificada de més de 172000 m 2 i té capacitat per a 1020 llits, 26 sales d’operacions,…
Codex Calixtinus
Manuscrit il·luminat escrit a mitjan segle XII que la tradició atribueix, falsament, al papa Calixt II.
Constitueix una mena de guia per als pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume , en què aquests trobaven informacions sobre la ruta i les seves meravelles artístiques, a més de consells i indicacions sobre costums locals És format per vint-i-set quaderns, amb un total de 225 folis escrits per les dues cares, normalment, a una sola columna de trenta-quatre línies de text Comença amb una carta suposadament escrita pel papa Calixt II dirigida al clergat del monestir de Cluny i a l’arquebisbe de Santiago de Compostella , Diego Gelmírez Segueixen les cinc obres que constitueixen…
birmà | birmana
Etnologia
Individu del grup ètnic més nombrós de Myanmar (uns 31 milions, és a dir, el 69% del total el 1994).
Ocupen les valls dels rius Irauadi i Chindwin fins als 24° N, la costa de Tenasserim sobre la mar d’Andaman, i la costa d’Arakan sobre el golf de Bengala Són de raça mongòlida immigrats del nord de la regió actual, i han rebut des de temps antic l’influx de la civilització índia Practiquen el conreu de l’arròs amb arada i dominen la tècnica del teixit Les habitacions són construïdes sobre plataformes i reunides en poblets protegits, per estacades, de les feres i dels lladres Són budistes, i cada poble té un monestir que serveix, a més, d’escola Els espectacles artístics tradicionals tenen…
Alerigues
Família d’orfebres rossellonesos del s XV.
El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del…
Arnau Bargués
Arnau Bargués Antiga façana (ss XIV-XV) de la casa de la ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Mestre d’obres i enginyer, probablement deixeble de Bernat Roca.
Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per encàrrecs reials…
Espinalt
Pintura
Llinatge d’imaginaires procedents de Santa Maria d’Oló (Moianès), coneguts amb el motiu de Xavalla.
Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…
Santa Maria de la Sala (Foixà)
Art romànic
Aquesta església és situada al veïnat de la Sala de Baix, el qual, juntament amb el de la Sala de Dalt, forma el lloc de la Sala inclòs dins el terme de Foixà Esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “ ecclesia sancte Marie de Sala” , en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada com a “ ecclesia parrochialis sancte Marie de Sala” El delme d’aquesta parròquia era posseït a parts iguals pel castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici actual de l’església és del segle XVIII,…
Sant Maurici (Sant Mori)
Art romànic
El terme de Sant Mori “Sancto Mauritio” apareix esmentat l’any 1066 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Fluvià, com un dels límits meridionals del territori del monestir El topònim indica que ja hi devia haver l’església L’església parroquial de Sant Maurici apareix documentada en les Rationes decimarum de l’any 1279, tot i que hi figura amb el nom erroni de “ Sancto Martino” L’any 1280, en comptes del nom anterior hi ha escrit “ ecclesia Sancto Mauricio” , nom amb el qual és consignada en un document de l’any 1316 L’any 1362 consta que l’església de Sant Mori era…
Sant Genís de Vilamorell (Borrassà)
Art romànic
El lloc de Vilamorell és citat en un document de l’any 976 com a límit de Tonyà L’any 982, segons el precepte del rei Lotari, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia un alou a Vilamorell L’any 1108 el prevere Esteve, juntament amb els seus familiars, donà una propietat de Vilamorell a la canònica de Santa Maria de Lledó De l’església de Sant Genís de Vilamorell, se’n fa referència en dos documents del 1315, en un dels quals el cavaller Bernat de Vilar, de Vilamorell, declara no tenir-hi dret de patronat En l’altre, el bisbe erigeix un benefici a la capella i el dota amb rendes…
Sant Cristòfol de Ponts (Anserall)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués, amb l’…