Resultats de la cerca

El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català,…

Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la…

Situació Vista de la façana de ponent d’aquesta església, actualment molt malmesa J Tous L’església de Santa Llúcia és a uns 45 minuts a peu des d’Arcavell, en direcció al sud, per l’antic camí de la Seu d’Urgell es troba enmig d’un bosc d’alzines JAA-MLIC Mapa 35-10216 Situació 31TCG752948 Història No es tenen notícies documentals d’aquesta església, tan sols es pot indicar que l’any 1904 era una capella annexa de la parròquia d’Arcavell MLIC Església És un edifici d’una sola nau, probablement cobert amb volta de canó, avui esfondrada, i capçada per un absis semicircular que s’obre a la nau…

Prop de la costa, damunt d’un tossal, s’aixecava l’antiga quadra de Clarà, avui nucli agregat a Torredembarra L’origen medieval de la quadra de Clarà fou conseqüència de la donació que en van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 29 de març de l’any 1057, a favor de Guitard, Prolionisc, i Ollomar El document donava la situació exacta de la quadra, un territori extens dins el terme del castell de Tamarit, i apuntava el fet que la meitat de la donació es feia en alou i l’altra meitat en feu A banda de conrear els erms i edificar cases, s’obligava a bastir-hi una torre de…

No hem trobat referències directes d’aquesta església, de la qual només queden alguns fragments de murs, amb un aparell de còdols irregulars, que no permeten fer precisions sobre la seva estructura o datació Per la seva situació resulta versemblant plantejar la hipòtesi que l’església de Santa Eulàlia correspongui a l’església del poble d’Alós Sobirà, que només coneixem per diverses notícies, de les quals la més antiga és del 1090 Aquest any el comte Artau II, amb la seva muller Eslonça, i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de…

El primer esment conegut d’aquest indret, i per tant de l’església que li donà nom, data del final del segle X, en un document de vers l’any 970 en què els homes de Santa Engràcia ajudaren el comte Isarn a termenar un alou que aquest tenia a la vila d’Enviny El lloc de Santa Engràcia apareix esmentat en escasses ocasions en la documentació dels segles XI, XII i XIII Així, l’any 1074 és citat com a límit, a ponent, del castell de Castelgonem , i l’any 1079, com a límit, a llevant, del castell de Castellet el 1173 es documenta la donació al monestir de Gerri, per part dels comtes de Pallars…

La referència més antiga del lloc de Claverol sembla que és la de l’any 923, en què és documenta la venda del terç de Clavoris a favor del monestir de Gerri Posteriorment, l’any 973 apareix citat el castell de Claverol, on el monestir de Gerri tenia algunes possessions, que s’incrementaren l’any 1149 amb motiu de la consagració de l’església del cenobi També Santa Maria d’Hortoneda hi tenia possessions, derivades de la deixa testamental de Ramon Miró, que l’any 1071 li llegà la dècima dels homes de la serra de Claverol mentre que l’honor que tenia a la vila el cedí al seu fill…

A mig vessant del turó on és situat el castell de la Guàrdia i la seva església dedicada a sant Feliu, és localitzen les ruïnes d’una església, dedicada també a sant Feliu, en un indret on és creu que hi havia hagut la primitiva població de la Guàrdia abans de traslladar-se al seu actual emplaçament Aquesta església hauria estat la primitiva església parroquial de la Guàrdia, més tard traslladada, juntament amb el poble L’actual església parroquial de la Guàrdia —sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei—fou reconstruïda completament al segle XVIII, per la qual cosa no és possible saber si…

Després de la mort del comte Sunyer i la partició dels dominis comtals l’any 1011, el castell de Caregue tendeix a restar sota domini de la branca del Pallars Sobirà venda de Ramon IV al seu germà Guillem II de la Vall d’Àssua entre el 1011 i el 1035 L’any 1069 el castlà Pere Roger jurà fidelitat al comte Artau I de Pallars Sobirà pels castells de Caregue, Escàs, Rodés i Torena Debatuts encara per espai de més de mig segle entre els cosins rivals, l’any 1094 el comte Ramon V definí a Artau II els castells de la Vall d’Àssua, entre ells els de Caregue i Escàs A partir del començament del segle…

Situació Aspecte que ofereix una de les cares del pont del Raval de Ripoll J Martí Restes d’un pont romànic conservades sobretot al sector meridional de l’actual pont del Raval, construït sobre el riu Freser S’hi pot anar pel carrer del Pont del Raval, el qual es pot agafar des del centre de la vila o bé, també, des de la riba dreta del riu Freser Pont L’arcada principal d’aquest pont és molt moderna Tot i que a la riba esquerra encara es veuen algunes pedres de l’estrep del pont romànic, on s’han conservat més bé les restes d’aquest pont ha estat a la riba dreta, en la qual hom les pot veure…