Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
Thomas Tallis
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…
Pierre Certon
Música
Compositor francès.
Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés compongué en record…
Hieronymus Praetorius
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Després de rebre les primeres lliçons d’orgue del seu pare, estudià a Hamburg amb Hinrich thor Molen i a Colònia amb Albinus Walran En 1580-82 ocupà el càrrec d’organista a Erfurt Posteriorment tornà a Hamburg, on el 1586 substituí el seu pare com a primer organista a Sankt Jacobi, càrrec en el qual romangué fins a la mort Prengué part en unes proves organístiques celebrades a Groningen el 1596, en les quals també participaren Hans Leo Hassler i Michael Praetorius Escriví més de cent motets, la majoria amb textos llatins i alguns en alemany i amb melodies tradicionals D’ell es conserven…
Amniocentesi
L’ amniocentesi és una prova diagnostica que consisteix a obtenir una mostra del líquid amniòtic per a analitzar-ne el contingut L’anàlisi del líquid amniòtic proporciona una informació valuosa sobre el desenvolupament del fetus, ja que conté cèllules i substàncies procedents del seu organisme Aquesta prova pot realitzar-se en distintes fases de l’embaràs, amb diferents objectius Durant els primers mesos de gestació, l’amniocentesi s’utilitza generalment amb el propòsit d’establir si el fetus presenta alguna anomalia cromosòmica o genètica Aquestes anomalies poden diagnosticar-se mitjançant l…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més…
El que cal saber de la leucèmia
Patologia humana
La leucèmia consisteix en una proliferació anormal i exagerada de leucòcits que envaeixen la medulla òssia, els òrgans hematològics i finalment tot l’organisme, i s’hi acumulen i provoquen alteracions funcionals molt diverses que causen la mort al cap d’un període de temps més llarg o menys Si bé la leucèmia és una afecció molt greu, n’hi ha de diversos tipus, segons els quals el pronòstic es modifica notablement Així, per exemple, mentre que l’anomenada leucèmia mieloblàstica aguda sol comportar la mort al cap de poc temps, la leucèmia granulocítica crònica evolucióna durant molt de temps i…
Plasmafèresi
Patologia humana
La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un…
màquina hidràulica
Física
Tecnologia
Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid (o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible).
Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques i les…
biatló

El biatló combina l’esquí de fons i el tir; els biatletes esquien amb la carrabina penjada a l’esquena
Arxiu família Aubert / Joan Aubert
Biatló
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que combina l’esquí de fons i el tir de precisió.
En competició, els biatletes esquien amb tècnica lliure i amb la carrabina penjada a l’esquena La distància recorreguda varia en funció de la prova individual, sprint, persecució, relleus i sortida en grup i la victòria s’adjudica a qui triga menys temps a completar-la En categoria individual s’han de recórrer vint quilòmetres realitzant quatre parades per disparar sobre uns blancs situats a una distància d’entre 100 i 250 m en les posicions de dempeus, agenollat i ajagut Cada errada en el tir suposa una penalització en temps A part de la modalitat clàssica, existeix també el biatló d’estiu,…
Plácido
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 85 min., dirigida per Luis G.Berlanga.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre del dentista…