Resultats de la cerca

Estudià amb Leo Strauss , de qui rebé una gran influència, a la Universitat de Chicago, on es graduà el 1960, després d’haver combatut a la Segona Guerra Mundial Rebutjat per a la pràctica de l’advocacia pel fet d’ésser considerat simpatitzant del comunisme, després de guanyar-se la vida uns anys com a taxista, el 1971 inicià una carrera acadèmica centrada a la Loyola Chicago School of Law El seu àmbit d’estudi fou la filosofia política clàssica i moderna També feu importants reflexions sobre el dret constitucional americà, en el qual destacà per les seves interpretacions més favorables a les…

Després de diverses interpretacions teatrals i televisives, es féu cèlebre per la sèrie Rich Man, Poor Man 1976, gràcies a la qual pogué després protagonitzar pellícules Ha interpretat, entre d’altres, The Deep 1977, de PYates Who'll Stop the Rain 1978, de KReisz Heart Beat 1980, de JByrum 48 Hrs 1982, de WHill Under Fire 1983, de RSpottiswoode Farewell to the King 1989, de JMilius Cape Fear 1991, de MScorsese The Prince of Tides 1991, de BStreisand Lorenzo's Oil 1992, de GMiller I Love Trouble 1994, de ChShyer Mulholland Falls 1996, de LTamahori Afterglow 1997, d’ARudolph U Turn 1997, d’…

A quinze anys ja demostrà el seu vessant còmic escrivint i interpretant monòlegs en centres juvenils i en bars, des d’on donà el salt a teatres còmics i, més endavant, al cèlebre programa televisiu Saturday Night Live Debutà al cinema amb la comèdia policíaca 48 Hrs 1982, de WHill, i posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Trading Places 1983, de JLandis Beverly Hills Cop 1984, de MBrest Coming to America 1988, de JLandis The Distinguished Gentleman 1992, de JLynn Vampire in Brooklyn 1994, de WCraven The Nutty Professor 1996, de TShadyac Doctor Dolittle 1998, de BThomas…

Resident als EUA des del 1907, es consagrà a partir dels 18 anys al món de l’espectacle com a humorista, cantant i actor A més d’aparèixer en nombrosos vodevils i de collaborar amb regularitat en programes de ràdio i televisió, actuà en unes 70 pellícules, la primera de les quals fou The Bid Broadcast 1938 Les més populars, però, són la sèrie Road to Singapur, Zanzíbar, Marroc, Utopia, Rio i Bali, que protagonitzà a partir del 1940 al costat de Bing Crosby i Dorothy Lamour Convertit en un mite de la comèdia als EUA, també fou una figura molt popular arran dels seus viatges per a actuar davant…

D’origen jueu, esdevingué un virulent antisionista Eine Krone für Zion , ‘Una corona per a Sió’, 1898 Fundà el periòdic Die Fackel 1899, publicat i dirigit per ell fins a la seva mort Crític ferotge, s’expressà sobretot a través d’aforismes Sprüche und Widersprüche ‘Diccions i contradiccions, 1908 i Nachts , ‘Nits’, 1919, i també d’assaigs Veié en l’abús i la mistificació del llenguatge el símptoma principal de la decadència cultural i moral del seu país Literatur und Lüge , ‘Literatura i mentida’, 1909 Die Sprache , ‘El llenguatge’, 1937 Denuncià també el règim penal, la hipocresia sexual…

Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…

Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire lliure Tot i que…

Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament Guanyà el primer premi Nadal de novella amb Nada 1944, de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res Més estilista en La isla y los demonios 1952, publicà també La llamada 1954, La mujer nueva 1955, història d’una conversió religiosa, La insolación 1963, Paralelo 35 1967 i el llibre de relats La niña y otros relatos 1970 Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà Puedo contar…

Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la cultura urbana de Manhattan- o…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín entre el 1927 i el 1934 Després de dirigir diferents orquestres a Lübeck i a Berlín, es traslladà a Holanda, on fou director de l’Orquestra Filharmònica de la Haia i segon director de la prestigiosa Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec aquest darrer que ocupà en 1942-49 A partir del 1950 fou director de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, i des del 1966, professor de direcció a la Hochschule für Musik de Munic La Suite per a orquestra 1937, que dirigí al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, fou la seva presentació en…