Resultats de la cerca
Es mostren 4204 resultats
La muralla de Poblet
Art gòtic
Portal de les Torres Reials, Monestir de Poblet Les anomenades Torres Reials, de planta poligonal, protegeixen l’únic portal original del primer recinte fortificat de Poblet Pere el Cerimoniós va establir la construcció d’una muralla que envoltés el monestir cistercenc arran de la guerra contra Castella i també per la por que el monestir, panteó reial, fos saquejat per les companyies d’armes que aleshores campaven pel país El 1369 n’encarregà la traça al frare hospitaler Guillem de Guimerà, personatge que també va dirigir les obres de les muralles de Santes Creus, Montblanc, Cervera i Lleida…
Castell de Barbens
Art romànic
Castell El castell de Barbens és situat a l’extrem oriental de la vila i dona a la Plaça Major El primer esment del lloc i el terme de Barbens és de l’any 1085, en què Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda cediren a Artau un alou als termes de Butsènit, les Penelles, Espígol i Barbens El 1088 Ramon Gombau i la seva muller Sicarda infeudaren a Artau Mir i la seva esposa Adalèsia el castell de Butsènit, juntament amb les Penelles i Barbens El primer personatge de qui es té notícia com a propietari del castell de Barbens és Ramon Barrufell Els Barrufell eren uns importants…
Santa Maria de la Rodona (Illa)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…
Castell de Besalú
Art romànic
Del castell i la residència comtal que hi hagué al cim del turó on s’alcen les ruïnes de l’església de Santa Maria, no n’ha restat gairebé res L’existència d’un castell de Besalú està molt relacionada amb el fet que hi haguessin uns comtes de Besalú, en especial uns comtes privatius d’aquest comtat De fet, el castell degué ésser construït o reconstruït a partir del moment en què Besalú havia de fer de capital d’un comtat independent o autònom Això no obstant, és molt probable que trobéssim un precedent d’aquest castell o oppidum dels segles carolingis en una època molt anterior D’acord amb…
Casa forta de la Masó de Palera (Beuda)
Art romànic
Situació Al costat septentrional de l’església de Santa Maria de Palera, hi ha diversos murs que pertanyien a una casa forta medieval Aquestes parets ara són part d’una masia habitada, que encara actualment rep el nom de la Masó Mapa 257M781 Situació 31TDG752746 Per arribar-hi, si hom segueix la carretera que va de Besalú a Beuda, ha de girar a mà esquerra, al trencall de Palera Després de pujar una mica, quan arriba a un lloc més pla, on acaba l’asfalt del camí, cal girar a l’esquerra i seguir avall durant uns centenars de metres per un camí de terra, que deixa darrere la casa de la Masó L’…
Santa Maria d’Escales (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció El santuari de Santa Maria d’Escales és situat en un lloc feréstec, a l’esquerra de la riera de Llierca, poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que en aquest indret forma el profund engorjat del grau d’Escales, anomenat el Salt dels Liberals per tal com, durant la tercera guerra Carlina 1872-1876, els carlins hi estimbaren un escamot de voluntaris liberals presoners Mapa 257M781 Situació 31TDG643881 Per arribar-hi cal seguir per la carretera de Castellfollit de la…
Torre de la Vall del Bac (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un dels murs de l’exterior de l’edifici J M Melció Sala o casa forta situada al costat de l’església de Sant Miquel, al sector més oriental de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situaciò 31TDG549796 Des de Sant Pau de Seguries, cal agafar un camí transitable amb auto, bé que no gaire bo, que travessa tota la Vall del Bac, uns 9 km, i porta fins a l’Hostal Un cop aquí, cal anar a peu a Cal Ferrer, passar la riera i pujar per una pista, al llarg d’1 km escàs, fins a arribar a la Torre Hom també pot anar a l’Hostal de la Vall del Bac des de la carretera d’Oix, seguint la…
La Fira de Mostres de Barcelona
Els inicis, la suspensió amb la Dictadura i la represa amb la Segona República Al març del 1918 l’Associació d’Atracció de Forasters de Barcelona proposà a la Cambra de Comerç i Navegació de la ciutat l’organització d’una fira de mostres, a semblança de les que es feien a Leipzig, Lió o en altres ciutats europees L’Associació de Fabricants de Joguines celebrava anualment una petita exposició dels seus productes a Barcelona des del 1914, i es va adherir a la petició de la Cambra El Foment del Treball Nacional, la Cambra d’Indústria de Barcelona i la Lliga de Defensa Comercial i Industrial –una…
La vida moral
Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…
Epidèmies: de la pesta negra al nou Herodes
La divuitena centúria no podia començar pitjor als Països Catalans Catalunya i les terres del Rosselló conegueren aleshores el triple i simultani flagell que delmava, cíclicament, les poblacions de l’era preindustrial, és a dir, la guerra, la fam i les epidèmies factors de mortalitat que redoblaven els seus efectes quan actuaven indestriablement I tanmateix, un cop acabada la guerra de Successió, i apaivagades les seves seqüeles, el tret sobresortint de la demografia catalana setcentista fou, precisament, un creixement sense precedents, tant per la seva magnitud com pel seu caràcter…