Resultats de la cerca
Es mostren 4060 resultats
Els antecedents i les primeres mostres de vidrieres narratives
Art gòtic
Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…
Jaume Cerveró, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa (1572-1575)
El 22 de juliol de l’any 1572, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cerveró Tortosa ~1500 – 1585, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa diputat militar Enric Agullana, donzell de Barcelona diputat reial Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Espuny, canonge de Barcelona diputat reial Galceran de Vallgornera i de Foixà, donzell de Perpinyà diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà honrat de Tortosa El diputat eclesiàstic Jaume Cerveró, tal vegada emparentat amb l’illustre oïdor militar del trienni del 1578 Onofre…
Pere de Palou, canonge i precentor de la Seu de Barcelona (1434-1437)
Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…
Sant Martí de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Martí de Cambrils, amb l’absis L Prat L’església parroquial de Sant Martí es troba al poblat més important del municipi d’Odèn Cambrils és emplaçat al sud-oest de la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn Prop d’aquest indret, sota el coll de Cambrils, hi ha la font Salada, lloc de naixement de la ribera Salada, que passa pel nomenat “salí de Cambrils” o “molí de sal”, on era recollit aquest producte, utilitzat sobretot per a donar-lo al bestiar Mapa 291M781 Situació 31TCG668661 S’hi va seguint la…
Castell de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…
El marc geogràfic del romànic del Conflent
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Conflent amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Conflent, igual que les del Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Capcir, la Fenolleda i el Rosselló, va ser cedida per l’Estat espanyol al francès l’any 1659 en compliment dels acords recollits en el tractat dels Pirineus Situada en el cor de la Catalunya ultrapirinenca, és, segurament, amb els seus 882,32 km 2 , la comarca més homogènia i ben delimitada de la Catalunya del Nord El massís de Madres, al nord-oest, separa les terres del Conflent de les occitanes,…
Miscel·lània sobre textos astronòmics
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Rej 123 Miscellània sobre textos astronòmics Folis 143v i 144 amb la representació d’un mapamundi El manuscrit de la Biblioteca Apostolica Vaticana Reginensis Latinus és un interessant còdex compost per 223 folis en pergamí 36 × 28 cm, parcialmente mutilat a les seves pàgines inicials i finals, i en el qual intervingueren dues mans del segle XI al foli 118, a la ratlla corresponent a l’any 1055 dels Cyclus Decennovenalis , una petita mà dibuixada amb tinta assenyala amb l’índex una breu frase escrita al marge Eodem Anno Factus Est Liber Iste, obra del mateix…
Sant Pere d’Or (Santpedor)
Art romànic
Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…
El marc històric del romànic del Gironès
Art romànic
La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…
Sant Martí de Queixàs (Cabanelles)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera J A Adell El poble de Queixàs, en el qual hi ha l’església de Sant Martí, és format per l’església parroquial i diverses masies escampades Es troba a uns 4 km vers el sud-oest de Cabanelles, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià, sobre la carretera de Figueres a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG836738 Per anar-hi cal situar-se a la carretera esmentada L’església és a la vora, una mica més enlairada, i es troba a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 9 JBH-MLIC Història L’església de Sant Martí de…