Situació
Una vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera.
J. A. Adell
El poble de Queixàs, en el qual hi ha l’església de Sant Martí, és format per l’església parroquial i diverses masies escampades. Es troba a uns 4 km vers el sud-oest de Cabanelles, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià, sobre la carretera de Figueres a Besalú.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG836738.
Per anar-hi cal situar-se a la carretera esmentada. L’església és a la vora, una mica més enlairada, i es troba a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 9. (JBH-MLIC)
Història
L’església de Sant Martí de Queixàs fou consagrada el 22 de gener del 1046 per Bernat, bisbe de Coserans, que actuà amb el consentiment del bisbe de Girona.
Acta de consagració de l’església de Sant Martí de Queixàs (22 de gener de 1046)
"In nomine Dei Sumi anno Incarnations Domini Nostri Jesu Christi millessimo quadragessimo quinto era millesima octuagessima quarta indiccione dècima quarta undecimo calendas februarii luna undecima: Veniens Reverentissimus Domin(us) Bernardus episcopus una cum dominus Petro presul et epsicopus ecclesie Sanctæ Mariæ Sedis Gerundensis humilis dominus Bernardus episcopus et abba venit ad ecclesiam consecrandam Sancti Martini confessoris Christi una cum concensu clericorum Sanctæ Mariæ Sedis seu suos monachis clericorum Id sunt Arnallus archidiaconus et Domnucio sacrista et Joannem caput scole et Bennæ et Sonifre Degano et Gualter et Gacbert et Raymun et aliorum clericorum et monachis Bertran vel alii monachi. Et fuit ipsam consagrationem dicti Sancti Martini confessoris fuit facta in presentía dicti Adalbertus presbiter et Sonifre presbiter et Bernardus presbiter Guifré presbiter Viucofre prescibter Omifre presbiter Miro presbiter Ellefre presbiter et aliorum clericorum et sunt layci Guillermus Durandus Guillermus Audger Rodbal Durano Dolau Goltre Ennego Asulf et aliorum virorum seu femineis quæ est cita præfata ecclesia in comitato Bisuldunense in locum quænuncupant Olmeda cum ipsos terminos Chexanos ab ipsos terminos Vilasera cum ipsos terminos Benevivere cum suos terminos adfrontat ipsa parrochia de Sancti Martini de parte orientale in rio Lavanera in ipso termino Frebat vel in Garriga et a meridie in ipso fascho de Pumpiano vel in termino de Crespiano vel in Petrofita vel intermino de Pitriano vel ad Collo de Paors vel in Pujo Calvet et de vero cirtio in termino de Puig rudulf et pro ipsa Stela et pro valle Sera vel in rego Sancti Mathei qui discurrit a Lavanera omnia nempe jam dictæab odierno die et tempore nos omnes pariter suprascripti pro ista scriptura nomine donationis tune in ipsam consecrationis diem libenti animo et expontanea voluntate contulerunt omnes ad jam dicta ecclesiam Sancti Martini de illorum alaudis et illi homines vel feminae qui ad jam dicta ecclesiam Sancti Martini dederunt de illorum alaudis vel dictorum aliorum havere vel adverdaturis et illi qui ipsam dedicatio vel edificationem jam dictæ ecclesiae adjutores extitere et de illarum rebus ibi Deo et Sancti Martini dederunt propter mimium retributionis vitae eterns a Christo Domino mereantur acci Pere et in celesti regno gaudere et ego praefatus ac si indignus Bernardus episcopus et abba quantum mihi commissum est a Domino per benediccionem apostholicam […] in absolutionem et benediccionem illi fideles cristiani tam vivi et defuncti concedo nos donamus et tradimus ac concedimus ad praedictam ecclesiam ab omni integritate cum exhibitus et regressibus illorum ita ut deinceps ibi subjaceant […] ut nunquam ullatenus temporibus ullam secularis potestas ob vel utilitatem prestantibus licite sit habere vel possidere nisi tantum sacerdotibus qui ibidem in ipsa ecclesia Deo militant liceat eis sub tuitione vel defunctione ecclesiam rigide obtinere et Deo pleniter auxiliante in omni et defendere futuris temporibus quapropter ego Bernardus episcopus et Abba cum jam dicta congregatione clericorum praefata […] de supra scripta ecclesiam Sancti Martini decimas et primicias et oblationes fidelium defunctorum et ipsis villabus et villarones includitur vel includuntur nec non et semiterio […] parte incircuhitu ipsa ecclesiam passos quadraginta. Ideo ego Bernardus jam dictus episcopus et Abba haec omnia constituens ut nulli in postmodum hoc nostrum dotis vel arcei […] nullatenus violari liceat seu inconvulsam et inviolabilem permaneat si quod vero ullus homo aut femina aut secularis potestas quod contra hanc dote vel donatione ad irum(pendum) pervenerit noc hoc valeat vindicare quod riquirit sed deponat ad jam dicta ecclesia auri libras terdecim et insuper hæc donatio in omnibus obtineat suum roborem modo vel omnique tempore. Acta hæc dote donationis undecimo calendas februarii anno decimo quinto regnante Enrici rege. Adalbertus presbiter cum genitore suo et genitrice et omnibus et sanguinibus suis et benefactoribus suis. Guillermus Duran et Rodbalt cum genitrice et sanguineis suis vivis et defunctis. Guillermus Adger cum genitore suo et genitrice et parentibus et vivis et defunctis Idvidria cum sua parentela vivis et defunctis. + Barnap gradi episcopus + Arnallus archidiaconus + Dominicus presbiter et sacristano. Seniofredus presbiter. + Senio […] presbiter. + Gualterius + Joannes Goltre com suis sanguineis vivis et defunctis. Auriolus monachus. Ferriola et Are cum suos sanguíneos. Adolau cum suis sanguineis vivis et defunctis Ennego Asulf cum suis sanguineis […] Remon Sanch + + Joannes Sanctæ Mariæ clericus. Domnusio sacrista […] Bomfilio Archibal. Guisde Sesniup Pura narnal. Gisnilanaro: Guifre Arnal. Richedelies Uso monachus Guifra de font Adalbert. Golbert + Petrus episcopus + […] qui haec dote donationis scripsit + die et annoque prefixo."
Original: Perdut.
Còpia de l’original: Baudili Cerevosa, notari de Lledó.
Còpia de l’anterior: Francesc Bonafont, notari de Lledó, feta el 16 d’octubre de 1775.
Llibre del Castell de Biure, vol. I, folis 46 i 47: Rodalia de la parròquia de Quexàs. Hi és publicada la còpia de F. Bonafont.
Lluís Constans: El acta de consagración de Sant Martín de Quexàs, “Pyrene”, any IV, núm: 38-39, Olot maig-juny del 1952, pàgs. 1062-1068.
Nota: En la transcripció que publiquem a continuació, extreta de LI. Constans, hem corregit alguns termes que no feien lligar el sentit del text.
Traducció
"En nom de Déu suprem, l’any 1046 de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, catorzena indicció, dia onzè de les calendes de febrer, onzena lluna, va venir el molt reverend senyor bisbe Bernat conjuntament amb el pastor i bisbe de l’església de Santa Maria de la seu de Girona. L’humil senyor Bernat, bisbe i abat, va venir per consagrar l’església de Sant Martí, confessor de Crist, amb acompanyament de clergues de Santa Maria de la Seu i dels seus monjos i clergues, o sigui, Arnau, ardiaca, Domnuci, sagristà, Joan, cabiscol, Benna, Sunifred, degà, Gualter, Jacbert, Raimon i altres clergues i monjos de Bertran i altres monjos. I la consagració de l’església de Sant Martí confessor fou feta en presència d’Adalbert, prevere, Sunifred, prevere, Bernat, prevere, Guifré, prevere, Viucofre, prevere, Omnifred, prevere, Miró, prevere, El·lefred, prevere i d’altres clergues; hi havia també els laics Guillem Auger, Rodbald, Duran, Dolau, Goltre, Ènnec, Asulf i altres homes i dones.
L’esmentada església és situada al comtat de Besalú, al lloc anomenat Olmeda, amb els termes de Queixàs, els termes de Vilaserra i els termes de Benviure. Els termes de la parròquia de Sant Martí limiten a llevant amb la riera de Llavanera, amb el terme de Febrat i amb la Garriga; a migjorn, amb el raval de Pompià, amb el terme de Crespià, amb Perafita, amb el terme de Pedrinyà, amb el coll de Paors i amb el Puig Calvet; a tramuntana, amb el terme de Puig-rodó, amb l’Estela, amb la vall de Serra i amb el rec de Sant Mateu que fa el seu curs cap a la riera de Llavanera.
Tot el que hem esmentat, des del dia d’avui, en virtut d’aquesta escriptura a títol de donació feta el dia de la consagració, totes les persones abans citades ho han donat dels seus alous a l’esmentada església de Sant Martí, de bon grat i amb voluntat espontània. Tots els homes i dones que van donar a l’església de Sant Martí quelcom dels seus alous o d’altres béns que tenien o que els havien de prevenir, i tots aquells que figura que van ajudar a la dedicació i a l’edificació de l’esmentada església i que van donar quelcom dels seus béns a Déu i a Sant Martí a causa de la recompensa, que mereixin rebre del Crist Senyor la retribució de la vida eterna i fruir del regne celestial. I jo, l’esmentat Bernat, encara que indigne, bisbe i abat, per la potestat que m’ha estat confiada pel Senyor mitjançant la benedicció apostòlica […] concedeixo a aquests fidels cristians, tant vius com difunts, l’absolució i la benedicció. Nós donem, lliurem i concedim aquests béns a l’esmentada església, amb plena integritat, amb les seves entrades i sortides de tal manera que d’ara endavant li estiguin subjectes […] i que mai en cap temps no pugui posseir-los cap poder secular ni ningú que actuï al seu servei, sinó que únicament als sacerdots que presten servei a Déu en aquest temple, els sigui lícit d’obtenir aquesta església sota la seva custòdia i exercici, i que amb la plena ajuda de Déu puguin defensar-la sempre en el futur.
Per això jo, Bernat, bisbe i abat, conjuntament amb l’esmentada concurrència de clergues […] els delmes i primícies de la dita església de Sant Martí, com també les oblacions dels fidels difunts, els vilars i llogarets que inclou, i també el cementiri […] que s’estén quaranta passes al voltant de l’església. Per això jo, Bernat, bisbe i abat, estableixo totes aquestes coses de manera que a ningú des d’ara no sigui lícit violar aquesta nostra donació […] sinó que romangui incommobible i inviolable. Però si algun home o dona o poder secular vingués contra aquesta donació i dotació per trencaries, que no pugui aconseguir això que intenta sinó que restitueixi a dita església tretze lliures d’or i que aquesta dotació aconsegueixi amb escreix la seva força per totes les maneres i en tot temps.
Aquesta dotació fou feta el dia onzè de les calendes de febrer de l’any quinzè del regnat del rei Enric. Adalbert, prevere, amb el seu pare i la seva mare i amb tots els seus parents i benefactors. Guillem Duran i Rodbald, amb la seva mare i amb els seus parents vius i difunts. Guillem Auger, amb el seu pare i la seva mare i els peus parents vius i difunts. Idvidria amb els seus parents vius i difunts. Bernat, bisbe per la gràcia de Déu. Arnau, ardiaca. Domènec, prevere i sagristà. Sunifred, prevere. Senio […] prevere. Gualter. Joan Goltre amb els seus parents vius i difunts. Oriol, monjo. Ferriola i Arc amb els seus parents. Adolau amb els seus parents vius i difunts. Ènnec Asulf amb els seus parents. Ramon Sanç. Joan, clergue de Santa Maria. Domnusi, sagristà […]. Bonfill Arxibal. Guisde Sesniup Pura narnal. Gisnilanar. Guifré Arnau. Riquedelis. Usó, monjo. Guifré de font Adalber. Golbert. Pere, bisbe […] que va escriure dot de donació el dia i l’any esmentats."
(Trad.: Joan Bellès i Sallent)
L’església “Sancti Martini de Chexanos” apareix esmentada en un document de l’any 1121.
Per un altre document de l’any 1204 sabem que Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera vengueren al priorat de Santa Maria de Lledó la senyoria feudal de la parròquia de “Sancti Martini de Chexans” i també d’altres llocs d’aquesta rodalia, com Sant Martí de Sesserres, Cabanelles i Cistella.
En un text de l’any 1245 el lloc és esmentat “Chaxano”. I en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 figura l’església de “Cheixanis” i “Quoxanis”, respectivament.
Al segles XVII i XVIII hom duia a terme importants reformes a l’església. Les dates que figuren als murs reformats són de la segona metitat del segle XVIII. (JBH-MLIC)
Església
L’església de Sant Martí de Queixàs és un edifici que, malgrat la seva senzilla aparença, té una estructura molt complexa i plena d’interrogants, encara no resolts.
Aparentment es tracta d’un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular ultrapassat, obert a la nau a través d’un arc triomfal semicircular.
La nau és coberta per una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per un arc toral, també apuntat. La porta s’obre a la façana de ponent i és resolta amb la característica típica de les portes romàniques tardanes de la regió, amb tres arcs en gradació, llisos i amb ornamentació de petits motius esculpits en una arquivolta i al guardapols.
Al fons de l’absis hi ha oberta una finestra d’esqueixada simple i sobre la porta se n’obre una altra de doble esqueixada. Aquest conjunt, original, fou profundament modificat, segurament entre els segles XVII i XVIII, amb l’obertura de capelles laterals als murs de la nau, la decoració d’aquesta, que encara es conserva, i la construcció d’un campanar de torre, baix, amb coberta de quatre vessants a l’angle sud-oest de l’església.
L’aparell és només visible a l’exterior, puix que l’interior és arrebossat i decorat i presenta un parament de petits carreus i lloses, units amb morter de calç, formant unes filades irregulars, més ordenades al mur de ponent i a la nau que a l’absis. La porta ha esta feta amb uns carreus ben tallats i polits.
Pel seu aspecte actual sembla que l’església de Sant Martí de Queixàs és un edifici que hom pot incloure dins el grup d’esglésies nord-catalanes construïdes al final del segle X, com la de Sant Jeroni de Vida o Sant Pere del Pla de l’Arca, amb absis semicirculars aprofundits. Hi és significativa, per exemple, la finestra del fons de l’absis, emmarcada enterament per grans carreus com els que podem veure a Santa Maria de Vilanant, dins la tipologia d’obertures presents a Sant Pere de Rodes.
Fou reformada al segle XII amb la construcció de la portada. Però té elements amb interrogants que compliquen extraordinàriament aquesta filiació, d’altra banda raonable, en les seves parts visibles.
Al cantó de tramuntana de l’església hi ha adossada la casa de la rectoria, a la façana de ponent de la qual i adossat al mur de tramuntana de l’església hi ha un aparell de carreus polits, que cal considerar medieval i que aparentment sembla un absis o una torre. És un cos d’edifici situat en un indret molt anòmal i amb una relació amb l’església encara no explicada.
Un altre element molt singular de Sant Martí de Queixàs és la seva seva sagristia, adossada al costat de tramuntana de l’absis. Aquesta és una Peça de planta circular, escapçada a ponent per un tram recte, en el qual s’obre una gran arcada de mig punt, actualment aparedada, la qual arrenca d’unes pilastres, amb senzilles impostes xamfranades. El sostre és una cúpula i el perfil exterior dels murs és també circular. L’aparell és molt malmès a causa de les reformes posteriors (amb l’obertura de finestres) i interiorment és totalment encalcinat. Sembla, però, que l’aparell original devia ésser de pedres desbastades i lloses embegudes en morter, similar al de l’absis.
L’espai al qual s’obria el gran arc que donava lloc a la cúpula vers ponent ara és ocupat i transformat per dependències de la rectoria, les quals cobreixen totalment els vestigis que puguin restar de les estructures del cantó de tramuntana de l’església, tant les relacionades amb la sagristia, com les que es relacionen amb l’absis (?) de ponent.
Respecte a la destinació d’aquesta Peça ocupada per la sagristia sembla clar, per les seves dimensions, que no es tracta d’un absis, sinó que fa tot l’efecte de tractar-se d’un edifici cupular, de planta central. Si aquest plantejament fos cert, resultaria contradictòria la presència del gran arc que obre la façana de ponent. Només com a hipòtesi podem plantejar les evidents similituds tipològiques que hi ha entre la sagristia de Queixàs i un edifici com el martyrium identificat de l’església de Santa Maria de Sorba, al Berguedà, també de planta circular, obert a ponent per un gran arc. Tot i que resulta temptadora aquesta relació, en l’estat en què es troba actualment l’església de Queixàs no podem aprofundir més en aquesta línia. Es evident la necessitat d’una exploració arquitectònica i arqueològica del conjunt de l’església i la rectoria de Queixàs per tal d’aclarir, dins el possible, els interrogants que presenta aquest important edifici, que podria tenir parts de cronologia molt reculada, anterior, fins i tot, a l’edat mitjana. (JBH-MLIC)
Portada
Porta d’entrada a l’església, la qual segueix una tipologia, pròpia del segle XII, molt escampada per la comarca i comarques veïnes a un costat i altre del Pirineu.
E. Pablo
L’església de Sant Martí de Queixàs té una porta que ha estat formada a base de tres plecs en gradació, que van rebaixant el gruix del mur fins atènyer l’obertura. Aquesta acaba amb una llinda, que és llisa completament. Damunt aquesta llinda hi ha situada una imposta excurvada i llisa, que divideix horitzontalment en dues parts la portada i marca el punt d’arrencada de tres arquivoltes adovellades, cadascuna de les quals correspon als tres plecs anteriorment esmentats. Aquestes arquivoltes envolten un timpà, que és llis, i són envoltades, a la vegada, per una altra arquivolta, la qual forma una incurvació i que actua com a guardapols. Les arestes, tant dels plecs com de les arquivoltes, són vives, llevat de l’arquivolta més petita, que és incurvada, i del guardapols. Aquí és precisament on han estat situats els senzills motius ornamentals.
Els motius que ornamenten el guardapols són, d’esquerra a dreta, diversos relleus equidistants: un motiu geomètric, una pinya, una altra fruita i un relleu geomètric, un cap, una semisfera decorada i dues flors. Els relleus de l’arc del timpà són tres semisferes i un relleu cilíndric amb incisions en forma d’espiga.
Aquesta decoració és molt senzilla i la seva funció és exclusivament decorativa.
Dins la valoració global de la porta i seguint J. Puig i Cadafalch, cal considerar-la dins el grup que precedeix les portades amb múltiples arcades. Aquest tipus de porta de Sant Martí de Queixàs és un tipus freqüent que també apareix, entre altres llocs, a Sant Julià dels Torts (Alt Empordà), a Sant Andreu de Serinyà (Gironès) i a a Santa Cecília de Molló (Ripollès). És un tipus de porta força abundant tant a l’Empordà com a les comarques veïnes: Gironès, Ripollès, Garrotxa, Rosselló, etc.
Pel que fa a la seva datació, si tenim en compte les esglésies esmentades, cal incloure la porta de Sant Martí de Queixàs dins el grup de construccions del segle XII. (GYCP-JVV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 60-61.
Bibliografia sobre la portada
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 60.