Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Horaci
Literatura
Poeta llatí.
Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic Virgili, que els havia…
Josep Dalmau i Olivé
Cristianisme
Literatura catalana
Sacerdot, activista polític i social i escriptor.
Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…
,
sonologia
Música
En la teoria de la música, la ciència de l’artificial en contraposició amb el terme sonètica, o la ciència del real (Otto Laske).
Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la…
música de Xipre
Música
Música desenvolupada a Xipre.
Xipre fou inclosa dins l’imperi Bizantí al segle IV Del segle VII al X estigué en poder dels sarraïns i després tornà a mans bizantines Al llarg dels segles fou dominada pels anglesos i per la família francesa dels Lusignan, la qual convertí l’illa en una de les corts més refinades del moment i contribuí a la seva progressiva occidentalització, que culminà durant el regnat de Pere I de Xipre 1359-69 Entre els segles XV i XVI estigué sota el domini de Venècia, fins que el 1573 fou envaïda pels turcs El 1878 passà sota administració britànica Després d’obtenir la independència el 1959, el 1974…
Poesies catalanes de Víctor Balaguer
Literatura catalana
Títol del darrer dels reculls de poesies de VíctorBalaguer, publicat, en dos volums, entre el 1891 i el 1892.
Desenvolupament enciclopèdic Balaguer, tot i que començà la carrerapoètica en llengua castellana Flores del alma , 1848 Junto al hogar , volum II, 1852, i que, cap al final de la seva vida, tornà a escriure-hi, si bé de manera esporàdica i complementària, realitzà el gros de la seva obra en llengua catalana i, per extensió i en un moment determinat, en llengua provençal Els primers poemes catalans els publicà en plena repressió del Bienni Progressista, i, en el fons, com un acte, alhora, de replegament i d’afirmació, el 1857 Un any després, n’aplegà, amb el títol de “Lo Trobador de…
Torre de Cellers (Parets del Vallès)
Art romànic
Situació Casal fortificat d’estructura medieval bastit sobre vestigis d’època romana V Buron Castell de la baixa edat mitjana que potser conté alguns elements alt-medievals, situat a la plana, solcada per la riera de Tenes, que s’estén davant la població de Parets Mapa L37-15393 Situació 31TDG376017 Si venim de l’autopista del Vallès, immediatament després d’entrar a la carretera general que ve de Mollet i va cap a Granollers i Vic, veurem el castell a mà dreta Un camí de terra ens hi portarà JBM Història El lloc de Cellers ha estat habitat des de l’època iberoromana L’única referència que…
Gavot
El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…
Visó americà
El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini Mustela erminea i la…
Marmota
La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…
La Ferreria de Sant Josep, a Sitges i a Sants (1871-1890)
La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –agost del 1871…