Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
Horta de Sant Joan
Vista general de l’Horta de Sant Joan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta.
Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…
Manlleu
Vista aèria de Manlleu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven monotonia El…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…
ferro

Mineral de ferro
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica.
L’element natural és una barreja de quatre núclids 54 5,8%, 56 91,7%, 57 2,2% i 58 0,3% hom en coneix cinc núclids artificials 52, 53, 55, 59 i 60 Propietats físiques del ferro Propietat Valor nombre atòmic 26 pes atòmic 55,847 estructura electrònica Ar 3d 6 4s 2 estats d’oxidació +2, +3 densitat a 20ºC 7,86 g/ml punt de fusió 1535ºC punt d’ebullició 2750ºC conductivitat tèrmica a 25ºC 0,804 W/cmK resistivitat tèrmica a 20ºC 9,71 μΩcm radi iònic Fe +2 0’74 Å Fe +3 0,64 Å potencials d’ionització, en eV I 7,870 II 16,18 III 30,651 Varietats i minerals de ferro El ferro és, després de l’…
Textus Quatuor Evangeliorum
Art romànic
Foli 98, que correspon al començament de l’evangeli de Lluc L’animal allegòric és inscrit en un cercle sostingut per dos àngels G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 15, aquest Evangeliari constituït per 182 folis 25 x 18 cm, escrit en lletra carolina en les seves parts fonamentals negre i vermell és considerat obra del segle XII o bé de les darreries de l’XI * Relligat segons Josep Gudiol el segle XIV també presenta un reforç amb llom de badana realitzat modernament El seu estat de conservació pot considerar-se a bastament satisfactori El mateix autor l’examina com un dels còdex que…
Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós
Art romànic
Situació Absis de l’església, construït dins la més genuïna tradició romànico-llombarda ECSA - E Pablo L’església parroquial d’Esterri de Cardós és situada a la sortida del poble sobre el camí que porta a Ginestarre JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH575173 História A l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós del 1146, entre els béns dotals, consta que els homes de la vila d’Esterri havien de proporcionar anualment un modi de cereal a la nova església L’església parroquial de Sant Pau fou objecte de visita pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314 i 1315, en…
El marc històric del romànic del Pallars
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric A les comarques dels Pallars es coneixen des de fa molts anys diferents tipus d’hàbitats antics —nombroses coves prehistòriques i despoblats que abracen des dels moments més reculats en el temps fins a la romanitat tardana—, i també altres vestigis, entre els quals cal esmentar diversos monuments megalítics i l’importantíssim conjunt de làpides epigràfiques romanes procedents del municipi romà d’ Aeso Isona, el major volum epigràfic recuperat a la Catalunya no litoral No ha estat fins als darrers temps, però, que tot aquest ric…
Sant Pere de Rubí
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb ornamentació d’arcuacions i una finestra geminada, bé que molt restaurada posteriorment A Moro L’església de Sant Pere de Rubí es troba emplaçada al centre de la població de Rubí, concretament a la plaça del doctor Guardiet Mapa 36-16420 Situació 31TDF192940 AAMG Història El lloc de Rubí apareix esmentat l’any 986 en un precepte del rei Lotari pel qual confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, la immunitat i la lliure elecció d’abat segons es desprèn de l’escriptura, el terme de Rio Rubeo , juntament amb d’altres com…
Castell de Puig-reig
Art romànic
Situació El castell és situat en un petit puig, al peu del riu Llobregat que li fa de muralla per la banda de llevant, mentre que al costat meridional s’hi ha anat edificant el poble Sota mateix del castell hi ha l’església romànica del XII de Sant Martí i l’església nova Aquest castell consta en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 0,75 — y 47,4 31 TDG 075474 Vista aèria de l’àrea que ocupa el castell de Puig-reig, a la punta del turó, avui plena de construccions modernes A mà esquerra apareix l’església de Sant Martí de Puig-reig J…
El primer italianisme: Catalunya sota el signe de Giotto
Art gòtic
Per a interpretar la lliçó de Giotto a Catalunya, cal fer-se càrrec de la intensa transformació de les maneres de pintar que, amb conseqüències múltiples i diverses, repercutí en la majoria de les escoles italianes i també en algunes de les europees El nou paradigma artístic que Giotto representa esdevingué en termes generals, i també en el nostre territori, la conditio sine qua non per a l’evolució de les arts del color al llarg del tres-cents Bellosi, 2004, pàg 116 Com és obvi, la trobada amb Giotto ha de ser valorada i ajustada cas per cas El florentí, a l’aixopluc d’un taller i un cercle…