Resultats de la cerca

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus efectes grisosos…

Inicialment el seu objectiu fou l’ajuda als infants víctimes de la guerra, però a partir del 1950 el seu camp d’actuació abasta també la infància i la joventut dels països subdesenvolupats, on realitza activitats d’assistència i promoció social L’any 1953 adoptà el nom de Fons de les Nacions Unides per a la Infància, tot conservant la sigla d’UNICEF Obtingué el premi Nobel de la pau el 1965 La seva seu és a Nova York Des de les darreres dècades del segle XX, l’organització amplià la seva tasca al treball infantil, i a les repercussions sobre els infants de la sida El 1996 el…

En una primera època dirigí els seus recursos a obres d’infraestructura, i posteriorment s’especialitzà com a banc de dipòsits El 1920 creà la Société Générale de Banque per gestionar els negocis a l’estranger i a les colònies El 1946 fou nacionalitzat i des d’aleshores ha exercit un paper important en la realització de les mesures monetàries empreses pel govern francès, especialment el pla antiinflacionista iniciat el 1973 Juntament amb els principals bancs europeus constituí el 1971 el consorci bancari European Banks International Company El 1972 cedí les oficines de Nova York…

Començà amb petits papers còmics en la Biograph, per a Griffith, però l’època més brillant correspon a la tasca que acomplí el 1912 Fou el creador de les famoses Bathing Beauties, joves atractives en vestit de bany que animaven les seves pellícules durant aquesta primera etapa Característics foren també els Keystone Cops, o grup de policies esvalotats que feien les delícies dels espectadors amb les seves accidentades persecucions i batalles campals Fou el descobridor d’actors tan notables com Fatty Arbuckle, Mabel Normand, Ford Sterling, Chester Conklin, Gloria Swanson, Harry Langdon, Charles…

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la Hispanic Society de…

Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el…

Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el…

Autodidacte, des del 1929 es dedicà a la pintura, la illustració i la decoració Després d’una jove i combativa experiència a Barcelona, s’installà el 1936 al Montparnasse parisenc Aviat es donà a conèixer com a successor de l’esperit i els valors impressionistes, directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l’Escola de París Efectuà nombroses decoracions per a teatre i dibuixà molts cartells Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa Llenguadoc, Londres, Los Angeles, etc La gràcia i la finor dels personatges, la vivacitat dels…

Nascuda en una família humil d’origen andalús, entrà en contacte amb l’escultura a partir del seu treball com a model de Jaume Otero i Enric Monjo, dels quals fou deixebla El 1964 guanyà la càtedra de modelatge i composició de l’Escola de Belles Arts de Barcelona primera dona catedràtica d’escultura a l’Estat espanyol El 1968 feu la primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona Seguidora d’un classicisme simplificat, destaquen les seves estàtues en espais públics, com ara el Sant Jordi i la seva parella , de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles Arts de…

De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York 1957 En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novella Bearn , de…