Resultats de la cerca
Es mostren 7270 resultats
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les…
Lluís Comenge i Ferrer
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge higienista.
Vida i obra Estudià medicina a València 1875 i es doctorà amb una tesi sobre l’estat de la medicina durant l’època d’Alfons V El 1887 es traslladà a Barcelona, cridat per Rius i Taulet, per dirigir El Barcelonés Entrà al Laboratori Microbiològic Municipal com a metge auxiliar i l’any següent en fou nomenat sotsdirector, i el 1891 es feu càrrec de l’Institut d’Higiene Urbana Presidí l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada per diversos metges i estudiants el 1884 i constituïda definitivament el 1887 Com a metge higienista es distingí per les operacions profilàctiques que dugué a terme i pels…
Frederic Udina i Martorell
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i catedràtic.
Medievalista de prestigi, ha ocupat importants càrrecs en diverses corporacions acadèmiques Dirigí durant vint anys l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82, del qual és director honorari, i parallelament fou director del Museu d’Història de la Ciutat 1959-76 vg Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Fou un dels fundadors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del 1968, i també dels collegis universitaris de Lleida i Girona, nuclis originaris de les actuals universitats Ha ocupat alguns càrrecs polítics delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona 1975…
Taiwan 2015
Estat
Al novembre, només dos mesos abans de les eleccions generals del 2016, el president taiwanès, Ma Ying-jeou, i el xinès, Xi Jinping, van protagonitzar la primera reunió oficial al màxim nivell entre ambdós països des de la fi de la guerra civil xinesa l'any 1949 La trobada, que va tenir lloc a Singapur, va ser considerada pels partits opositors com un intent de Pequín d'incidir en els resultats dels comicis del gener, així com un nou gest de submissió del Govern del Kuomintang KMT a la Xina I és que el president Ma, impulsor d'una política de cordialitat amb el règim comunista des de l'any…
Taiwan 2017
Estat
Amb una majoria de 68 escons al Yuan, sobre un total de 113, i l’històric Kuomintang KMT exercint una oposició dèbil, el Partit Demòcrata Progressista PDP va anar avançant en la seva agenda de govern Al febrer, la presidenta Tsai Ing-wen va anunciar la desclassificació de tota la documentació relacionada amb l’execució sistemàtica de milers de persones l’any 1947 durant la invasió de Taiwan sota les ordres del dictador Chiang Kai-shek La revisió del passat va dividir els dos principals partits del país, i els dirigents del KMT, hereus d’aquella època, es van oposar frontalment a iniciar un…
Johannes Vincke
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador alemany.
S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’…
Santa Maria del Pla (Sanaüja)
Art romànic
Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon…
Necròpoli de la Tossa de Baix (Rosselló de Segrià)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli de sepultures excavades a la roca, formada per un conjunt de deu tombes ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada en un aflorament rocós, situat al peu meridional de la Tossa de Baix, a llevant del cap de municipi Mapa 32-14 359 Situació 31TCG014193 Per a arribar-hi cal agafar un camí vers l’est que de Rosselló de Segrià mena a Benavent, tot passant pel costat de la Paperera Alier un cop fets uns 2 km, cal abandonar aquest camí i agafar-ne un altre en direcció nord, el qual amb un recorregut d’uns 200 m mena a la Tossa de Baix, on hi ha la…
Castell de Seròs
Art romànic
La primera referència escrita que tenim del castell de Seròs data de l’any 1120, concretament en el document de convinença feta entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III La seva conquesta s’ha d’associar amb l’inici del setge feudal sobre les ciutats de Lleida i Fraga l’any 1149 A l’agost d’aquest mateix any, un mes abans de la caiguda de les ciutats de Lleida i Fraga, el comte Ramon Berenguer IV fa esment d’una possible conquesta anterior “ quod si ego recuperavero ipsum castrum de Seros
” Més endavant, i segons un document del 1154, el lloc de Seròs…
La font de l’Abat (Vilabertran)
Art romànic
Situació La font de l’Abat o bassa de l’Abat Rigald és uns 150 m a ponent de l’església de Santa Maria de Vilabertran Hi porta un camí, avui convertit en passeig, ben pavimentat i acondiciat, des de la plaça de l’Església o de l’Abat Rigald Font En el document fundacional del monestir de Santa Maria de Vilabertran de l’any 1069 s’esmenta aquesta font, inclosa dins les pertinences de l’església i la seva comunitat És molt popular i és la protagonista de llegendes en relació amb la figura de l’abat fundador Pere Rigald i els miracles que hom li atribueix La deu brolla al fons d’un gran aljub, o…