Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Apel·les Fenosa i Florensa

Apel·les Fenosa i Florensa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Escultor.
Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la imaginació,…
Joan Ballester i Canals
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter, editor i activista catalanista.
Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment independentista…
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador.
Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època tornà…
Castellot d’Avinyonet de Puigventós
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes de la torre J Bolòs Situades al cim d’un petit turó, damunt l’aiguabarreig dels rius Manol i Rissec, hi ha les restes d’una torre de planta gairebé rodona Segons la gent d’aquest indret, l’espècie de península on fou construïda aquesta torre antigament era més àmplia Darrerament, a causa de les riuades, s’ha reduït considerablement Mapa 258M781 Situació 31TDG927773 Venint de Figueres, abans d’arribar al poble d’Avinyonet de Puigventós, passat el pont del Rissec, a mà esquerra, hi ha una sèrie de xiprers, on podem deixar el cotxe Cal deixar la…
Castell de Castelló o de Sant Andreu (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, es trobava en l’actual llogaret de Sant Andreu El castell també era conegut pel nom de castell de Sant Andreu Fou un dels termes integrats dins el vescomtat de Castellbò El lloc de Castelló és documentat des del 1024, any en què l’abat Duran de Santa Cecília d’Elins va restituir al bisbe Ermengol l’església de Cortiuda i les dècimes i les primícies de Castelló, retingudes indegudament pel seu monestir El terme del castell de Castelló és esmentat en un document de l’any 1143, data en la qual el prepòsit Arnau donà a Guillem Ramon, de sobrenom Carbonell, i a la…
Santa Coloma de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Porta original d’arc de mig punt, tapiada i situada al mur de ponent, a l’indret on ara hi ha el presbiteri d’aquesta església totalment transformada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Coloma és al centre del petit nucli de Montan Mapa 34-11253 Situació 31TCG670773 Per a arribar al poble, cal seguir el mateix camí que s’ha descrit en tractar el castell i la torre de Montan JAA Història La parròquia de Montan, tradicionalment escrit Montant, que apareix esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb la grafia de Montedamno , era jurisdicció de l’…
Sant Andreu de la Selva del Camp
Art romànic
L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina , primitiu nom del lloc de la Selva El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda Segons J Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188 L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral El rector de Silva pagà 141…
Sant Andreu de Malmercat (Soriguera)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, amb vestigis romànics visibles sobretot a l’absis ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Andreu és al nucli urbà del poble de Malmercat, a la part baixa del pendent del turó on s’esglaonen les cases JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG455927 Història Manquen notícies sobre la vila de Malmercat i l’església de Sant Andreu, ja que aquestes es redueixen al testament del cavaller Ramon Enard del 1122, en què llegà un alou a l’església de Sant Andreu situada davant del castell de Malmercat, i a la donació d’un mas a Malmercat a favor del monestir de Gerri el…
Sant Esteve d’Esplugafreda (Tremp)
Art romànic
L’any 920 el monestir d’Alaó adquirí per donació de Ceno una vinya al lloc dit Velonce, a la vall d’Esplugafreda Així mateix, consta al Cronicó I de Ribagorça que el bisbe Eimeric dedicà l’església de Spelunca Frigida Sens dubte aquesta consagració data d’abans de l’any 1000, ja que vers el 997 el prevere Cèntul donà en testament al cenobi d’Alaó la porció d’una casa amb dos cups que tenia per compra al vilar d’Esplugafreda, prop l’església de Sant Vicenç —primitiva advocació de l’església—, i que confrontava a sol ixent amb la penya, pel ponent amb la casa d’Apó i per dalt amb la dita…
Santa Eulària o Santa Aulàlia (Bausen)
Art romànic
Situació Arc de mig punt de la porta, fet amb dovelles de pedra tosca, un dels pocs elements romànics que es pot destriar dins els paraments moderns de l’edifici que substituí l’antiga església F Junyent-A Mazcuñan L’antiga església de Santa Eulària, avui convertida en estatge particular, és situada dins la població, a la baixada que porta el mateix nom de la capella Mapa 118 bis M781 Situació 31TCH135453 S’arriba a Bausen per la carretera que es dirigeix a França N-230 Després d’haver travessat la població de Lés i poc abans de la caseria de Pontaut, s’inicia, a mà esquerra, la pista…