Resultats de la cerca
Es mostren 655 resultats
Els estanys d’Almenara
Els estanys d’Almenara —o llacunes de Taiola— són envoltades per franges de vegetació halofítica formades bàsicament per canyissar Xavier Moreno Els estanys d’Almenara 215, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests estanys són situats en la proximitat de la costa, principalment dins del terme d’Almenara, al nord-est de la població de Sagunt Es tracta d’un parell de llacunes també conegudes amb el nom de llacunes de Taiola, envoltades per una antiga marjal que actualment ha estat transformada en horta No obstant això, a l’hivern aquests camps s’…
debat
Literatura
Disputa o diàleg entre dos personatges al·legòrics, detall que el diferencia de la tençó i del joc-partit trobadorescs, en què la disputa és entre personatges reals.
El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió El gènere començà a desenvolupar-se a partir del segle VIII Conflictus veris et hiemis , ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’, però té precedents en la literatura llatina des del segle V Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis ‘Lluita de l’ànima i el cos’, que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques Debat du corps et de l’âme / Disputa del alma y el cuerpo , del segle XII En la literatura…
Ramon Ferrés i Musolas
Música
Cinematografia
Músic.
Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en…
,
Camino cortado
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 85 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción IFIquino, Barcelona, Despa Film Alemanya ARGUMENT José Luis Dibildos, Antonio Paso GUIÓ JLDibildos, APaso, IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, pantalla normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Augusto Algueró, jr SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Viktor Staal Juan, Armand Moreno Miguel, Laya Raky Cecília, Eugenio Domingo Antonio, Ramón Hernández, Conchita Ledesma, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, 16011956, Madrid, 27081956 Sinopsi En un cabaret on actua Cecília, es reuneixen…
Un vaso de whisky
Cinematografia
Pel·lícula del 1958; ficció de 88 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona, Pefsa Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JColl, José Germán Huici FOTOGRAFIA Salvador Torres Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Montsalvatge, Josep Solà INTERPRETACIÓ Rossana Podestà María, Arturo Fernández Víctor, Carlos Larrañaga Carlos, Yelena Samarina Laura, Carlos Mendi Raúl, Armand Moreno Pedro, Jorge Rigaud l’inspector, Maruja Bustos, Gisa Paradís, Marta Flores, Josep Solà i la seva orquestra ESTRENA Barcelona, 06031959, Madrid,…
La última cita
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció de min., dirigida per Francesc de Borja Gargallo i Catalán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Editora Nacional Film Gaumont Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de FGargallo GUIÓ FGargallo FOTOGRAFIA Jaume Piquer blanc i negre i escenes acolorides en Pathécolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Burgos INTERPRETACIÓ Elvira de Amaya Elvira, Luisita Gargallo Marujita, Rafael de Murcia Eduardo de Arteaga, Paquita Arroyo, Teodor Busquets Santiago Moreno Joaquín Bergia, Josep Acuaviva Trinquete, Teresa Calle, Eduardo Hugo Heusch el xofer ESTRENA Barcelona, novembre del 1928 sessió de proves 31121928, Madrid, 22041929 Sinopsi Eduardo, comandant de Marina,…
Mansilla+Tuñón

Façana del Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó, obra de l'estudi d'arquitectes Mansilla+Tuñón
© MUSAC Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó
Arquitectura
Estudi d’arquitectura espanyol.
Fou creat el 1991 pels arquitectes Emilio Tuñón Álvarez Madrid 1959, premi Nacional de Arquitectura 2022 i Luis Moreno García-Mansilla Madrid 1959 – Barcelona 2012, després d’una llarga etapa de collaboració a l’estudi de Rafael Moneo, on començaren a treballar un cop titulats arquitectes per l’Escola Tècnica Superior de Madrid ETSAM el 1981 i el 1982, respectivament La seva primera gran obra, el Museu de Zamora 1992-96, mostra alguna de les principals característiques de l’arquitectura immediatament posterior la potència urbana dels volums, la continuïtat de la tradició…
Necròpoli de Vallcarrós (Tamarit de Llitera)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli se situa 1 km al nord de Tamarit de Llitera, a la partida del mateix nom Mapa 31-13 326 Situació 31TBG860400 Per la carretera del Campell es passa a uns 300 m a l’oest, precisament on és l’actual camp de tir Vallcarrós Necròpoli La necròpoli fou localitzada l’any 1974 en el moment de realitzar l’esplanació de terres per a la construcció del camp de tir de la corresponent societat local Aleshores, Amado López realitzà una primera excavació d’urgència Posteriorment, un equip de la universitat de Saragossa, format per M Martín-Bueno, Moreno i de Diego,…
Jordi Banacolocha

Jordi Banacolocha (dreta) en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder 1996, Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04, El cor de la ciutat 2004-05, Ventdelplà 2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…
Manuel Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Teatre
Escenògraf i decorador, fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc.
Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina