Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Entreacte
Cinematografia
Pel·lícula del 1988, Ficció experimental, 75 min., dirigida per Manuel Cussó-Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films Pilar Parcerisas, Barcelona REFERENT LITERARI La poesia escènica i visual de JBrossa GUIÓ PParcerisas, MCussó-Ferrer FOTOGRAFIA Macari Golferics Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada, Josep Maria Sagarra ambientació MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Llorenç Balsach INTERPRETACIÓ Imma Belial l’stripteasista, Fermí Reixach l’inventor, François Montagut Dr Wolfgang, Rosario Flores Palmira, Vanessa Lorenzo, Núria Candela, Hermann Bonnín, Vicky Sans, Francesc Jarque, Antonio Chamorro ESTRENA Barcelona,…
En Baldiri de la costa
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 101 min., dirigida per Josep Maria Font i Espina.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Joaquim Muntañola GUIÓ José María Ricarte, Francesc Pérez-Dolz, Antonio Isasi-Isasmendi, JMFont Espina FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eatmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Àngels Grau, Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Joan Capri Baldiri, Alícia Tomàs, Pilar Velázquez, Carles Saldaña Alady , Maria Matilde Almendros, Luis Ciges, Montserrat Julió, Joan Fernández, Ángel Álvarez ESTRENA Barcelona, 12071968, Madrid, 07081972 Sinopsi Baldiri, un…
Diafragma PC
Cinematografia
Productora i distribuïdora.
La creà el 1977 el crític, guionista i director Carles Balagué per impulsar els seus projectes com a realitzador, i els d’altres directors Produí els seus llargs Adela 1986 L’amor és estrany 1988, Les aparences enganyen 1991 i el seu curt Una setmana a la vida de 1985 i els curts d’altres Tie Break 1983, Enric Alberich F comme François 1985, Pilar Arévalo Quizá no sea demasiado tarde 1988, Txerra Cirbián i Abran las puertas 1993, Enric Miró Convertida en societat limitada el 1995, amplià la seva activitat amb la distribució de títols clàssics en versió original, la majoria dels…
Nacha Hospital Ruaix

Nacha Hospital Ruaix
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
S’inicià al Club Ariel de Barcelona El 1953 debutà en la competició i guanyà el Campionat de Catalunya individual, de dobles i per equips, iniciant així una llarga trajectòria de títols que la dugueren al número 1 del tennis de taula català Després de dos anys a Anglaterra, el 1956 repetí els títols catalans i guanyà per primer cop un títol estatal, el de dobles mixtos El 1957 fitxà pel CT Barcino i durant cinc anys, fins el 1961, guanyà tots els títols espanyols possibles cinc d’individuals, de dobles, de mixtos i per equips, així com cinc títols catalans d’individuals i per equips i dos de…
CriteriaCaixa
Economia
Societat hòlding d’inversions no cotitzada que gestiona el patrimoni de la Fundació Bancària “la Caixa”, de la qual forma part.
Fundada l’any 2000 per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb el nom de Criteria CaixaHolding , en formava part Criteria CaixaCorp , societat creada la dècada de 1990 que agrupava la cartera de participacions estratègiques del grup El 2007, any que començà a cotitzar en borsa, comprenia Repsol YPF , Naturgy , Abertis , Telefónica , i Aigües de Barcelona Agbar, entre d’altres Arran dels canvis impulsats des del govern espanyol a instàncies de la Comissió Europea sobre el sector de les caixes d’estalvis, el 2011 Criteria CaixaCorp restà integrada a CaixaBank , nova entitat bancària…
Tomàs Alcoverro i Muntaner
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en dret 1961, s’inicià en el periodisme professional collaborant a El Correo Catalán i, posteriorment, a ABC , Destino i La Vanguardia , diari del qual fou redactor i per al qual treballà fins a la jubilació 2017 Més endavant, es llicencià en periodisme a la Universitat de Madrid i del 1970 al 1977 fou corresponsal fix de La Vanguardia a Beirut, exceptuant un parèntesi de dos anys en què ocupà la corresponsalia del mateix diari a París 1977-78 Alterna la residència en aquesta ciutat de l’Orient Mitjà amb Barcelona Les seves cròniques dels darrers anys a l’Orient Mitjà combinen el…
Germà Gordó i Aubarell

Germà Gordó i Aubarell
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Ciències Socials de Grenoble, i graduat en diverses titulacions per ESADE i IESE en gestió i administració d’empreses tant de l’àmbit públic com privat Afiliat a les Joventuts Nacionalista de Catalunya, fou gerent de Convergència Democràtica de Catalunya CDC Responsable de Relacions Institucionals 1988-93, i coordinador 1993-96 de la Secretaria General de la Conselleria d’Ensenyament, secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM del 1996 al 1999 i secretari…
monestir de Sant Andreu de Sureda
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al poble de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), entre el Tec i la serra de l’Albera.
S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…
contrafort
Construcció i obres públiques
Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de terres adossades, d’una volta, etc.
Malgrat esporàdiques utilitzacions anteriors com a reforç de murs, el contrafort apareix durant el període romàntic en substituir les cobertes de fusta per arcs i voltes En alguns casos hom els troba a la part interior de la nau, però la forma més corrent és de ressalt sobre la cara exterior del mur, des de terra fins a la teulada, units lateralment per arcs també ressaltats A mesura que les llums de les voltes augmentaren, el contrafort cresqué de mida, i la secció variava segons les altures Posteriorment apareix separat del mur i resistint l’empenta de les voltes mitjançant els arcbotants…
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina