Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
Victorio Macho
Escultura
Escultor castellà.
Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra
Joaquim Lluch i Garriga

Joaquim Lluch i Garriga
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de…
Bernard Lavinheta
Cristianisme
Teòleg.
Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels…
Francesc Jordà i Cerdà
Prehistòria
Prehistoriador.
Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976, Asturias…
Josep Maria Trias de Bes i Giró
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es doctorà en dret i fou catedràtic de dret internacional a les universitats de Salamanca 1916-19 i Barcelona 1919-60 Milità a la Lliga, i fou diputat a corts 1919, 1923, 1933 i 1936 i al Parlament de Catalunya 1932 Fou marmessor de FCambó i membre del consell privat del comte de Barcelona Gaudí d’un gran prestigi internacional com a jurista, i presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà, entre altres obres, Nuevas orientaciones sobre la nacionalidad y la admisión de extranjeros 1913, Derecho internacional público y…
Companyia d’Indústries Agrícoles
Agronomia
Societat barcelonina constituïda l’any 1911 aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898), unint-se amb l’Azucarera del Jalón d’Épila, creada l’any 1904.
La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, amb fàbriques a Salamanca, Aranda de Duero i Arcos de la Frontera-Jédula Té el 100% del capital de la Sociedad Azucarera Ibérica, amb sucreres i destilleries d’alcohol a La Bañeza i San José de La Rinconada, i és plenament propietària de la Compañía de Industrias Agrícolas del Paraguay soia N'és també important l’aprofitament dels seus subproductes polpa, melasses, etc, i la producció i comercialització de pinsos composts amb fàbriques a Vilafranca del Penedès, Utrera, Valladolid, Saragossa, Figueruelas i…
Josep Ortells i López
Escultura
Escultor.
Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’…
Ignasi d’Ametller i Ros
Metge i cirurgià.
A la Guerra Gran 1793 fou metge militar, i després director dels hospitals de la regió de Girona El 1799 esdevingué professor a Salamanca, el 1804 al collegi de medicina de Burgos, i finalment, el 1807 al collegi de cirurgia de Barcelona, el qual mantingué en funcionament juntament amb els professors Vicenç Pozo, Ametlla i Bas i el dissector Francesc Borràs durant el règim napoleònic, sense rebre'n cap gratificació de les autoritats franceses A partir del 1827 fou professor del nou collegi de medicina i cirurgia, de Barcelona Escriví, entre d’altres obres, Prolegómenos de clínica…
Antoni Bosquets
Filosofia
Història
Cristianisme
Literatura catalana
Lul·lista.
Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la…
,
Guanajuato
Divisió administrativa
Estat al centre de Mèxic fronterer amb San Luis Potosí al N, amb Michoacán al S, amb Jalisco a l’W i amb Querétaro a l’E.
La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat de …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina