Resultats de la cerca

La somatotropina , o STH , denominada hormona del creixement , o HC , també coneguda com GH per les inicials de la seva denominació anglesa growth hormone , correspon a una proteïna secretada per la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi Es tracta d’una hormona que actua sobre tot l’organisme, amb una acció anabòlica, és a dir, afavoridora de la formació de teixits Així, entre altres accions, facilita el transport dels aminoàcids a l’interior de la cèllula, perquè es puguin incorporar a les proteïnes, alhora que mobilitza els àcids grassos dels dipòsits de greix i redueix la síntesi dels lípids,…

Hom anomena necessitats de nutrients reguladors els requeriments diaris de vitamines, minerals, aigua i electròlits que té l’organisme per a mantenir el seu metabolisme a nivells adequats En les taules corresponents es relacionen els requeriments diaris de les principals vitamines, minerals i electròlits les necessitats d’aigua ja s’han esmentat anteriorment Requeriments diaris de les principals vitamines en adults vitamina aportació diària recomanada B 1 o tiamina 0,40 milligrams per cada 1000 Kcal B 2 o riboflavina 0,55 milligrams per cada 1000 Kcal B 3 o niacina 6,60 milligrams per cada…

Cristallitza en el sistema monoclínic Tots els minerals d’aquest grup es presenten sovint en les roques metamòrfiques Els cristalls són allargats i també en masses, fibres o grànuls El color varia de verd clar a gris verdós La clinozoïsita i l’epidot són una sola espècie que es diferencia en el contingut de ferro que substitueix l’alumini Té duresa 6,5 i pes específic 3,21-3,38 Hom en troba exemplars al Tirol Àustria i a l’illa del Príncep de Galles Alaska

L’humus és de tipus mull o anmoor i el pH és lleugerament bàsic A la superfície apareixen eflorescències salines blanques en l’estació seca Els solontxacs són freqüents a les regions àrides, i la vegetació que s’hi fa és halòfila, especialment adaptada a la salinitat

Utilitzà la força motriu de les cascades del Niàgara Durant la Primera Guerra Mundial estengué àmpliament la seva producció, que cresqué a un ritme sostingut i diversificà la seva producció, inicialment circumscrita als adobs químics, vers una àmplia gamma de productes, com ara  les fibres sintètiques, els productes farmacèutics, els plàstics i els  pigments inorgànics Després de la Segona Guerra Mundial dugué a terme nombroses adquisicions i s’introduí en el camp dels cosmètics, dels productes de neteja domèstics i de la construcció Els anys setanta fou una de les primeres empreses…

L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava cap a França i altres països…

Definició La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que es caracteritzen pel dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-humeral Entre aquests trastorns destaquen diverses alteracions de les estructures que intervenen d’alguna manera en l’articulació, però en són excloses els traumatismes importants i les malalties articulars generalitzades, com ara l’artritis reumatoide, la gota o la condrocalcinosi Com que generalment es tracta de processos inflamatoris que afecten les estructures que envolten l’articulació, també són anomenats, en conjunt…

Definició És anomenat càries dentària un trastorn crònic, molt freqüent, caracteritzat per una progressiva desintegració o excavació dels teixits durs de les dents La càries és provocada per l’efecte corrosiu que sobre aquests teixits efectuen unes substàncies àcides elaborades pels bacteris que, en condicions normals, es localitzen a la cavitat bucal Aquest trastorn, la incidència del qual augmenta progressivament a partir de tres anys d’edat, pot ésser afavorit per diverses circumstàncies, com ara la presència de petites fissures a l’esmalt de les dents, la manca d’una higiene dental…

Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…

Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…