Resultats de la cerca

Les poblacions de gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae del País Valencià mostren un disseny molt variable mentre que alguns exemplars presenten una coloració poc contrastada, altres exhibeixen taques fosques dorsals separades per una línia vertebral més clara Vicent Sancho El gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae és un endemisme ibèric que es coneix des de fa relativament poc temps, ja que es va descriure l’any 1986 La seva consideració d’espècie és controvertida, ja que, si bé els estudis genètics basats en el DNA mitocondrial reforcen la diferenciació d’aquesta…

El peix gat puntejat Ictalurus punctatus , a més dels excellents sentits de l’olfacte, el gust i l’oïda, també disposa de receptors elèctrics que cobreixen gran part de la regió cefàlica i la línia lateral, mitjançant els quals pot detectar els febles camps elèctrics que generen els organismes vius i, així, pot localitzar les preses en la foscor de la nit o en aigües tèrboles Enric Aparicio El peix gat puntejat Ictalurus punctatus és una espècie introduïda que viu a les aigües dolces L’adult pot arribar a fer més d’1 m de longitud i pesar més de 10 kg, encara que normalment fa entre 25 i…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

La xivitona vulgar Actitis hypoleucos , amb el seu mantell bru ben contrastat amb pit i abdomen d’un blanc convençut, és ben diferenclable de les altres Tringa actualment, de fet, hom la colloca en un gènere diferent n’és, a més, la més menuda menys de 20 cm, i es desplaça per terra amb uns batecs de cua molt característics L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres La xivitona vulgar nidifica de forma repartida, però en un nombre molt escàs, a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Probablement, també deu criar a Andorra, malgrat que encara no…

El falcó de la reina Falco eleonorae amida fins a 38 cm, i per la taca negra de la cara recorda el falcó mostatxut Falco subbuteo Té la cua més llarga que els altres falcons, cosa que mostra l’exemplar de la fotografia, i la cera del bec d’un groc pàllid, quasi blanquinós, que ajuda a diferenciar-lo dels joves de falcó pelegrí Falco peregrinus Jesús R, Jurado Fins fa pocs anys, el falcó de la reina era considerat molt rar a les contrades continentals dels Països Catalans, mentre que a les Balears i als Columbrets niava amb regularitat un bon nombre d’aquests ocells Tanmateix, en el…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual resten alguns murs dempeus F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta capella es troben al bell mig d’un pla conreat, situat entre les carreteres de Vic i de Berga i estès al centre del municipi Long 1°52’44” - Lat 41°45’25” Hom hi va per la carretera de Manresa a Berga Prop del quilòmetre 2 i en arribar a una discoteca, ens desviarem, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que passa pel costat de les ruïnes, situades a la dreta del camí Aquesta pista es troba en força mal estat, per la qual cosa és recomanable fer-lo…

Situació Interior de les ruïnes d’aquest temple que centrava el desaparegut poble de Llirt ECSA - M Anglada La capella de Sant Jaume és un dels darrers vestigis del que havia estat el poble de Llirt, avui dia convertit en un despoblat L’església es troba al vessant dret del riu Segre, a 1 100 m d’altitud, al peu del pic de Banat i a prop del torrent de l’Óssa Mapa 35-10216 Situació 31TCG762934 Per anar-hi cal buscar un trencall que surt de la carretera de la Seu a Puigcerdà, a mà esquerra, al sector de tramuntana, 20 m abans de trobar el punt quilomètric 139, gairebé a l’altre costat de la…

Situació Conca exterior de l’absis, única part subsistent d’aquesta capella ECSA - M Anglada Les restes de l’antiga parròquia de Sant Andreu són en un despoblat a 1 km del poble d’Arcavell, en direcció a migjorn Mapa 35-10216 Situació 31TCG754987 Per anar-hi cal cercar un trencall que surt de la Farga de les Moles, al quilòmetre 9 de la carretera C-145 de la Seu a Andorra, pel cantó de llevant Al cap de 4 km s’arriba al poble d’Arcavell, des d’on cal continuar 1 km més fins a trobar les restes de l’església, que són a uns 80 m de la Casa Babullà i a tocar de l’antiga casa dels Carabiners MAB…

Capçalera de l’església de Sant Feliu de Buixalleu, on s’endevinen l’absis mig amagat per construccions més tardanes i el campanar de base i primer pis romànics F Tur Situació L’església de Sant Feliu de Buixalleu és al centre del petit nucli urbà del poble homònim Mapa 365M781 Situació 31TDG657268 JRR Història Es tracta de la parròquia rural que dona nom a un extens municipi de l’antic terme de Montsoriu i batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’església és esmentada des del 1019 en la dotació de la canònica de Girona amb el nom de “ Sancti Felicis de Bursoleu ” El mas “ Busaleu ” o “…