Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…
L'automació
Què és l’automació Des de la prehistòria l’ésser humà no ha parat de construir màquines, més o menys complexes, capaces de substituir-lo en algunes operacions manuals o de multiplicar la seva força muscular En aquest sentit, si consideréssim l’automació com l’ús de màquines per a cobrir una part de l’activitat humana, podríem afirmar que ha existit des de sempre Però una definició d’aquest tipus resulta certament massa genèrica No és casual que el terme automació es comencés a emprar cada vegada amb més insistència a la dècada dels quaranta, i més concretament, per primer cop, el 1947 als…
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…
Els petits ocells terrestres nidificants (i hivernants)
Les comunitats vegetals i les variacions del poblament ornític La distribució dels ocells a escala local és determinada per l’arquitectura de la vegetació, és a dir, per la presència o absència de grans troncs, de diferents estrats de vegetació, etc En efecte, els ocells tenen un règim alimentari molt flexible i, en canvi, són molt especialitzats pel que fa a la manera de procurar-se l’aliment i els hàbits de nidificació, per exemple, l’explotació del terra a la foto inferior, el tallarol capnegre, Sylvia melanocephala , dels arbusts, dels troncs, dels branquillons extrems a la foto superior…
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
Economia i societat al Conflent dels segles IX al XIV
Art romànic
Introducció A falta d’un estudi aprofundit de la vida econòmica i de l’organització social al Conflent a l’edat mitjana, hom pot recollir en els documents escrits nombrosos indicis que permeten fer-nos una idea de la valoració del territori i de l’explotació de les seves riqueses i, també, de les activitats diverses com l’artesanat i el comerç És evident que per a una recerca d’aquest tipus, l’aportació d’un estudi arqueològic dels molins, les fargues, les mines o els paisatges agrícoles seria indispensable Això no obstant, al Conflent aquesta aportació és inexistent, o encara molt incipient…
L’organització del territori i del comtat de Girona
Art romànic
Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…
L’escultura del segle XI de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Presentació i situació dels conjunts escultòrics de Sant Pere de Rodes La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres…
Els deserts i subdeserts càlids al món
Els deserts i subdeserts càlids del Vell Món Els deserts càlids del Vell Món es distribueixen pel continent africà Àfrica septentrional, meridional, de l’E i Madagascar, la península Aràbiga i el subcontinent indi El més gran és el Sàhara, amb 9 milions de km 2 , que s’estén des de la mar Roja fins a la costa atlàntica, i des de les ribes meridionals de la Mediterrània fins a uns 10° N Lògicament, en una extensió tan immensa el paisatge és molt variat hamades, ergs, regs, zones muntanyoses, etc i hi ha gran diversitat de climes, tal com s’aprecia en els climogrames de tres localitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina