Resultats de la cerca
Es mostren 1615 resultats
Castell de Caldes (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Construcció circular, única resta de l’antic castell de Caldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques J Bolòs Al sector nord-oest del nucli urbà de Caldes de Malavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes ACC Mapa 333M781 Situació TDG842322 Història En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “ carta forum de Calidis ” En aquest document són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes “ Raimundum Guilelmum de…
Mare de Déu de l’Esperança del castell de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Antiga capella del castell, molt modificada per la seva llarga destinació a magatzem agrícola F Tur El castell de Cartellà és a 1 km del nucli de Cartellà, una població situada a 11 km de Girona per la carretera de Canet d’Adri El castell, que es troba a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, és actualment un mas, i la capella, separada d’aquest, és utilitzada com a magatzem Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JAA-MLlC Història Aquesta església, capella del castell, és una construcció dels segles XII i XIII La seva història seguí les mateixes vicissituds del castell que…
Santa Maria de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
Situació Mur de migdia amb una porta paredada, únic element que es conserva de la construcció romànica ECSA - J A Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Vilamitjana, situada a uns 5 km de Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG282685 Història Les primeres notícies del lloc de Vilamitjana corresponen als anys 1055 i 1172 Des dels segles XII i XIII Vilamitjana apareix com a domini del bisbe d’Urgell, i com a tal consta l’any 1358 —en què tenia catorze focs— el 1428, al segle XVII —en què era inclosa a la sotsvegueria de Pallars— i el 1831, a la fi de les…
Sant Feliu de Tírvia
Art romànic
Els primers esments de Tírvia és troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts, corresponents el primer a Carlemany, datable entre el 800 i el 814, i el segon al rei Lluís d’Aquitània, del 814, atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i confirmava les parròquies dels diferents pàgi que formaven el bisbat, entre els quals figura el de Tírvia Del contingut de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, és pot deduir que la vall de Tírvia comprenia les…
Sant Salvador (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Absis de l’església, on s’evidencia la diferència del parament entre la part baixa i la resta del mur ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada al nord del nucli urbà de Santa Linya, molt a prop dels dipòsits municipals d’aigua Mapa 32-13327 Situació 31TCG178445 Per a arribar-hi, cal prendre a l’entrada del poble la carretera que surt a mà esquerra i que porta fins a l’estació de tren A l’alçada dels dipòsits, un trencall a la dreta mena a l’església, que és a tocar Història Tot i el seu indubtable origen romànic, no posseïm cap notícia històrica sobre aquesta capella de…
El Castellot de la Barquera (Olèrdola)
Art romànic
Situació Ruïnes que emmarquen un edifici de planta rectangular, amb una possible torre circular al costat de ponent ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, a llevant del terme municipal d’Olèrdola Des del castell s’albirava part de la plana del Penedès Mapa 35-16499 Situació 31TCF921769 Del costat de l’església de Sant Pere Molanta, surt el camí que porta al veïnat de Can Torres de la Font Tallada Des d’aquí, un camí de terra una mica més dolent mena al mas isolat de la Barquera, des d’on, per un corriol, ens enfilarem sense gaire dificultat fins al castell,…
Santa Eulàlia de la Vall (Navès)
Art romànic
Situació Oficialment, avui aquest és el temple parroquial, que concentra totes les altres antigues parròquies de la Vall Es troba situada a la riba esquerra de l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG888572 Seguint el camí que ve de la carretera de Solsona a Berga, al punt quilomètric 21, hi ha un trencant a mà esquerra, el qual indica l’accés a Canaleta, la Vall, Casa Nova i Teixidor Seguint aquest camí, amb 900 m hom arriba a un petit pujador que acaba davant el temple-cementiri i altres edificacions que envolten l’església La clau es troba a la rectoria de Montmajor, o bé, si és en temps…
Castell de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…
Quanta, quanta guerra...
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1980.
Desenvolupament enciclopèdic La novella narra la iniciació d’Adrià Guinart, un noi jove, que abandona la seva família i marxa a la guerra les diverses històries que presencia o li expliquen, marcades pel misteri, l’onirisme i fins i tot l’esoterisme, fan que maduri al llarg d’una única nit, el temps simbòlic de la novella Dividida en tres parts, l’inici de la novella evoca la infantesa d’Adrià, de sobrenom Caïm, que a la nit abandona una família singular i misteriosa, per participar en la guerra Al llarg d’aquest viatge, Adrià troba una sèrie de personatges que viuen en espais solitaris,…
Les tasmanàcies
Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost en gran part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina