Situació
Absis de l’església, on s’evidencia la diferència del parament entre la part baixa i la resta del mur.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Salvador és situada al nord del nucli urbà de Santa Linya, molt a prop dels dipòsits municipals d’aigua.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG178445.
Per a arribar-hi, cal prendre a l’entrada del poble la carretera que surt a mà esquerra i que porta fins a l’estació de tren. A l’alçada dels dipòsits, un trencall a la dreta mena a l’església, que és a tocar.
Història
Tot i el seu indubtable origen romànic, no posseïm cap notícia històrica sobre aquesta capella de la parròquia de Santa Maria de Santa Linya.
Església
Església de planta rectangular allargada, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a la nau per mitjà d’un arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Tot l’interior està completament arrebossat amb una capa de guix que amaga l’antiga estructura romànica. Per aquesta raó es fa difícil confirmar si les dues pilastres per banda que aguanten els corresponents arcs torals són d’origen romànic. La porta original, que s’obria al mur meridional, és avui completament tapiada, tot i que encara es conserva la traça d’una porta amb arc de mig punt adovellat. La porta actual, oberta al mur de ponent, presenta arc de mig punt adovellat amb la data de construcció gravada en la dovella central: AÑO 1885.
Planta del temple, que té la porta actual d’entrada en el mur de ponent.
C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt
Es conserven tres finestres (a l’absis, al mur meridional i al mur occidental) d’idèntiques característiques. Són finestres de doble esqueixada, amb l’arc de mig punt tallat en una pedra rectangular monolítica, tant a l’exterior com a l’interior, almenys en la de l’absis, que és l’única que es pot veure.
El parament constructiu presenta un element curiós: sembla que hi ha dos moments constructius, o almenys dues maneres de construir diferents. La part baixa, gairebé fins a l’alçada de la part inferior de les finestres, presenta carreus petits i ben escairats majoritàriament de pedra sorrenca, mentre que la resta de l’edifici fins a l’arrencada de la coberta està realitzat a base de grans carreus quadrats i rectangulars, molt ben treballats i de pedra calcària.
Sembla que les solucions arquitectòniques adoptades poden correspondre perfectament a la manera de fer de la segona meitat del segle XII, malgrat les diferències constructives.