Situació
Oficialment, avui aquest és el temple parroquial, que concentra totes les altres antigues parròquies de la Vall. Es troba situada a la riba esquerra de l’aigua d’Ora.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG888572.
Seguint el camí que ve de la carretera de Solsona a Berga, al punt quilomètric 21, hi ha un trencant a mà esquerra, el qual indica l’accés a Canaleta, la Vall, Casa Nova i Teixidor. Seguint aquest camí, amb 900 m hom arriba a un petit pujador que acaba davant el temple-cementiri i altres edificacions que envolten l’església. La clau es troba a la rectoria de Montmajor, o bé, si és en temps de vacances, a la casa rectoral de Santa Eulàlia, convertida en casa de colònies. (JCT)
Història
Aquesta església era dins la vall de Lord, tot i que no pot ésser situada en un terme de castell concret. Des d’un principi tingué funcions parroquials, que ha conservat fins fa pocs anys. Depengué de la veïna canònica de Sant Pere de Graudescales.
Les primeres notícies corresponen al capbreu de parròquies constituïdes a la vall de Lord entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic, entre les quals figurava la de Valldora (“Odera”). Torna a aparèixer a la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on, entre les parròquies de la vall de Lord, es trobava la de Valldora (“Odera”).
L’any 960, en el moment de la restauració de la vida comunitària a Sant Pere de Graudescales, el restaurador, el prevere Francemir, donà, entre altres béns, l’església de Santa Eulàlia al cenobi de Sant Pere. Encara que el locatiu no sigui esmentat explícitament, aquesta Santa Eulàlia ha de correspondre a la parròquia de Valldora.
El segle XVII fou construïda una nova església, tot aprofitant parets de l’edifici antic.
Actualment ha deixat de tenir funcions parroquials, si bé encara s’hi pot celebrar culte. (ABC-JCT)
Església
El floriment humà i econòmic del segle XVIII a tota aquesta comarca ens fa entendre la desaparició del temple antic, substituït per un de més capacitat i més del gust de l’època, digne d’acollir també els feligresos de la suprimida parròquia de la Móra. Aquest és l’edifici que trobem avui.
Amb tot, hi ha unes petites restes de parets, bastant indefinibles, que podrien ésser de l’edifici romànic. Són a la part de migdia, entre el cos del temple actual i el de la rectoria. (JCT)