Resultats de la cerca
Es mostren 1060 resultats
Santa Anna d’Almudèfer (Caseres)
Art romànic
Situació Vista de l’església, molt refeta en època gòtica, amb les restes del castell d’Almudèfer al cim del turó proper ECSA - J Colomé Aquesta església, actualment desafectada, s’alça prop de les ruïnes del castell d’Almudèfer, al peu del turó, a l’E Mapa 31-18 470 Situació 31TBF713454 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història No hi ha referències històriques directes d’aquesta església Solament se sap que el 1263 els templers, senyors del lloc, i el bisbe de Tortosa tingueren un conflicte sobre la percepció dels delmes de…
Sant Esteve de Renanué (Bissaürri)
Art romànic
Situació Petita església bastida en un estil romànic ja tardà, recentment restaurada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve es troba a l’extrem de llevant de la petita caseria de Renanué, situada sobre la carretera de Castillo de Sos al Pont de Suert per les Paüls L’edifici era en curs de restauració l’any 1995 JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH964073 Història Com que el lloc de Renanué no apareix esmentat en el capbreu dels delmes de Castillo de Sos, hom pot pensar que el poblament d’aquest indret és posterior al 1068 Totes les breus notícies posteriors relacionen…
Sant Pere de Soliveta (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…
Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues (Cercs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in loco vocitato…
Sant Salvador d’Arboçols
Art romànic
En el seu origen, aquesta església, situada al centre del poble d’Arboçols, fou una simple capella del terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard la seu de la parròquia Depengué des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol Al seu voltant es formà l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a Santa Eulàlia d’Arboçols Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg de la Tet i també en qüestions de seguretat el turó rocallós on era situada l’…
Sant Feliu de Castellvell de Llo
Art romànic
Situació Aspecte general de les ruïnes del temple amb les de la torre del castell vell de Llo a la part esquerra ECSA - A Roura Les restes d’aquesta església són situades en un indret excepcional, al capdamunt del puig on també hi ha les ruïnes del castell vell de Llo i des d’on es domina el poble de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior LICS-JCR-ERR Història Fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo Apareix esmentada per primera vegada en un document que data de…
Sant Salvador de Granyanella, abans Santa Maria
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Salvador és situada als afores del poble de Granyanella, que s’emplaça en un indret encastellat a l’esquerra del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG520129 Granyanella és a uns 4 km de Cervera per la carretera LV-2141 MLIR Història Com totes les parròquies d’aquest sector, els orígens de Sant Salvador de la Granyanella es remunten al segle XI La parròquia de Granyanella ja es troba en les llistes de les parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII La primitiva advocació de l’església era Santa Maria i no pas Sant Salvador En la visita pastoral…
Castell de Puig-alder (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos castellos…
Sant Marçal de Terrassola (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, on s’aprecia perfectament la seva capçalera trebolada ECSA - J Todó És situada dins el poble de Terrassola, a la plaça de Pau Vidal, a uns 7 km de Sant Sadurní, a la dreta de la carretera que va a Sant Pere de Riudebitlles JCR-LICS-SLIS Mapa 35-16419 Situació 31TCF937895 Història Aquesta església es va alçar en un indret que s’havia ocupat des del segle IV aC Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l’emplaçament es tornà a poblar al segle X Damunt d’una església anterior, entre els anys 1043 i 1053, el bisbe de Barcelona, Guislabert, consagrà l’…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina