Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
Pere Coromines i Montanya
Historiografia catalana
Literat, advocat, economista i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…
Ecumene i anecumene
El mapa mostra la distribució de la població respecte al territori que ocupa, és a dir, d’acord amb les diferents densitats, expressades en habitants per km 2 Predominen unes àrees poblades permanentment, dites ecumèniques –del grec οἰκέω, ‘habitar’–, però no deixen de ser sorprenents les extenses terres anecumèniques, és a dir, inhabitades, com és el cas de gran part de Grenlàndia i de l’Antàrtida El ventall de densitats dins del món habitat, l’ecumene, és ben divers des de terres amb poblacions nòmades, que poden abraçar espais molt extensos, fins a àrees densament poblades, amb densitats…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…
observatori astronòmic

Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…
Castell de Cortsaví
Situació Vista aèria de la plataforma rocosa que centra la població actual, on s’aixecava l’antic castell, del qual resta només el mur perimetral Al fons hom pot veure l’anomenada torre de Cortsaví ECSA - Camara JP Joffre Les ruïnes del castell de Cortsaví són situades damunt una plataforma rocosa, de parets abruptes, sota la qual s’estén el poble del mateix nom Als vestigis del castell tan sols s’hi pot accedir des de les cases que són més properes, vora les quals, al costat de llevant, hi ha l’església parroquial de Sant Jaume Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34′ 50″ E Al…
Castell de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista aèria del nucli de la Clusa Alta, centrat per l’església de Santa Maria o Sant Nazari, on és perfectament visible, a la dreta, el perímetre del castell d’època romana reaprofitat segurament en part a l’edat mitjana ECSA - Jamin Les ruines del castell medieval de la Clusa es troben, ja molt desfetes, a l’esplanada que s’estén a migdia de l’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2 o 50′ 41″ E Per a arribar-hi, partint del Pertús, cal agafar la carretera N-9 en direcció a Perpinyà fets uns 3 km s’arriba al veïnat…
El sucre dels ducs de Gandia
Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…
tosca
Substància calcària, resultat de la dissolució i descomposició del carbonat de calci dins les aigües que contenen anhídrid carbònic, i que es diposita i resta adherida al sòl o sobre les plantes o en altres impediments que troba, a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les dites aigües estan en contacte.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina