Resultats de la cerca
Es mostren 1284 resultats
Gyula Andrássy
Història
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions…
Lavrentij Pavlovič Berija
Història
Política
Polític i enginyer soviètic.
Amic i collaborador de Stalin S'adherí al partit bolxevic 1917 i dirigí la txeca de Geòrgia 1921-31 Elegit primer secretari del partit comunista de Geòrgia 1931, perseguí els camperols oposats a les collectivitzacions del Caucas i dirigí la purga dels comunistes georgians Membre del comitè central del partit 1934, el 1942 esdevingué cap suprem del comissariat popular d’afers interns NKVD Fou membre del politburó 1940, membre del consell suprem de la guerra 1941 i ministre de seguretat i de l’interior Estengué el control policíac a la indústria bèllica i de consum Nomenat mariscal…
Conrad Paumann
Música
Compositor i organista alemany.
Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu…
Joseph Schmitt
Música
Compositor i editor alemany.
Inicià la seva formació a Dresden amb CF Abel Durant gran part de la seva vida s’ocupà de tasques vinculades a la seva vocació com a monjo cistercenc a Eberbach im Rheingau En aquest monestir exercí funcions de director musical i compongué la major part de la seva producció religiosa, que consta de misses, un rèquiem i un tedèum El 1771, la direcció del monestir decidí reduir despeses en l’apartat musical i, en veure disminuïdes les seves possibilitats, Schmitt deixà la vida monàstica i anà a Amsterdam, on esdevingué un personatge polifacètic que treballà indistintament en la pedagogia, la…
Mateu Ferrer i Oller
Música
Compositor, organista, director i mestre de capella català.
Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara BS Saldoni,…
art omeia
art omeia Detall de la mesquita d’Umar, a Jerusalem
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia omeia.
És una etapa de formació de l’art islàmic Les influències sassànida, bizantina i hellenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com les gelosies fetes a base de guixeries Dels monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d''Umar i la d’al-'Aqsa a Jerusalem aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes La gran mesquita de Damasc 715, actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no…
perruca

Perruques
Indumentària
Cabellera postissa.
Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural Durant…
velomotor
Transports
Bicicleta proveïda d’un motor auxiliar.
En els models inicials, el motor arribava a ésser de diversos cavalls i podia ésser acoblat pel mateix usuari popularment s’estengué el nom de mosquit , que era un motor de poca cilindrada Cal distingir-lo del ciclomotor que originàriament duu el motor incorporat de fàbrica En el pas de transició entre tots dos conceptes hi hagué el popular Velosolex dit també ‘bicicleta de monja’, que sortia de fàbrica amb el motor incorporat però amb totes les característiques dels velomotors gas fix, una sola marxa sense mecanisme d’embragatge, estructura de bicicleta, etc Posteriorment…
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren expressats en lliures…
art mudèjar
art mudèjar La torre de la catedral de Terol
© Fototeca.cat
Art
Art, principalment arquitectònic, desenvolupat del segle XII al XVI i que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.
Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina