Resultats de la cerca
Es mostren 1376 resultats
Anna Maria Antigó
Cristianisme
Religiosa clarissa.
Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645 Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves 1652 Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona retornà a Perpinyà al maig del 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre's a…
Fundació Cambó
Institució creada per Francesc Cambó a París vers el 1930 i iniciada amb una biblioteca d’història de Catalunya que aplegava Joan Tarré.
Fou installada a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, del qual depenia el Centre d’Études de l’Art Catalan et de la Civilisation Catalane CEACC, creat per conveni entre la Fundació i la Universitat Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana La guerra civil n’interrompé les activitats i, de fet, en comportà la paralització fins el 1955, que deixà d’existir La biblioteca del CEACC, més coneguda com a fons Cambó, fou un punt de trobada de l’exili català a París Posteriorment la biblioteca fou traslladada al Centre d’Études…
Didier Ratsiraka

Didier Ratsiraka
Política
Polític malgaix.
Estudià la carrera militar a França Fou ministre d’Afers Estrangers en el govern de Gabriel Ramantsoa 1972-75, i l’any següent liderà un cop d’estat que implantà un règim socialista Al capdavant del partit únic Avant-garde de la Révolution Malgache AREMA, implantà un règim autocràtic fins que, pressionat a establir un sistema pluralista, fou derrotat en les eleccions del 1993 Tanmateix, retornà al poder en les eleccions del 1997 La disputa sobre el resultat dels comicis amb el líder de l’oposició Marc Ravalomanona el 2001 provocà una revolta popular contra Ratsiraka, que el 2002 hagué d’…
Cándido Bolívar y Pieltain
Política
Zoologia
Zoòleg i polític.
Fill d’ Ignacio Bolívar Urrutia , el 1922 fou nomenat director del Museo de Ciencias Naturales Durant la Segona República Espanyola ocupà càrrecs públics i fou membre del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933, en representació del govern de la República Secretari del president Manuel Azaña 1936-39 i catedràtic de la Universitat de Madrid fins el 1939, s’exilià a Mèxic, on des del 1941 fou professor de l’Instituto Politécnico Nacional Cofundà 1940 i dirigí fins el 1944 la revista Ciencia És considerat el fundador de l’espeleologia a Mèxic Fou també molt actiu en les…
Humbert Torres i Barberà
Història
Metge i polític.
Interessat per la metapsicologia, presentà al congrés internacional d’aquesta ciència celebrat a Lieja 1922 una ponència sobre la immortalitat Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí Informació Mèdica de Lleida Collaborà activament a La Terra , Lleida , L’Opinió i La Humanitat Fou alcalde de Lleida, on portà a terme una gran modernització de la vida municipal Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts constituents 1931 i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries A l’exili…
Manuel II de Portugal

Manuel II de Portugal
© Agencia Geral de Gravura de Lisboa
Història
Últim rei de Portugal (1908-10), conegut per Manuel de Bragança.
Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep…
Bernat Garcia
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Dramaturg.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1759 Després de l’expulsió de l’orde, l’abril del 1767, residí a Ferrara i a Venècia Amb Joan Baptista Colomes i Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà el drama Tarquino il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita 1786, Gonzalo della Riviera, ossia il giudice del proprio onore 1789 i La zingara 1791-1800 Escriví també la disquisició filosòfica Elogio funebre di un illustre filosofo 1778, una…
,
Josep Munteis i Bracons
Literatura catalana
Poeta.
Fou regidor per Acció Catalana Considerat un poeta menor dins l'escola noucentista, publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, metàfora de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical
Església russa
Església ortodoxa sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.
Rússia rebé el cristianisme de Constantinoble, però sota la forma eslava, que ja s’havia establert a Bulgària El 988 el príncep de Kíev Vladimir es féu batejar, juntament amb tot el poble, i tot seguit s’organitzà l’Església Aviat, però, depengué de Constantinoble El 1051, com a reacció antibizantina, Hilarió es proclamà metropolita de Kíev L’ocupació mongol i els atacs dels croats suecs i dels cavallers teutònics segle XIII convertiren Novgorod i el seu príncep Alexandre Nevski en símbol de baluard de l’ortodòxia davant de pagans i de llatins Després d’una breu estada del metropolita a…
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan
© AVUI
Història
Polític.
Milità en el CADCI, com a secretari de propaganda, i fou un dels fundadors dels setmanaris nacionalistes Abrandament 1917 i L’Intransigent 1919 Membre, des de l’inici, de la Federació Democràtica Nacionalista 1919 de Francesc Macià i de la Joventut Nacionalista La Falç 1920, en crear-se l’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 n'esdevingué secretari general Fou elegit, per aquest partit, diputat al parlament espanyol 1931-33 i diputat al Parlament català 1932 Fou conseller de governació del desembre del 1931 fins al gener del 1933 Aquest darrer any se separà del partit i del govern per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina