Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Perú 2009
Estat
El president Alan García va inaugurar algunes infraestructures per a millorar els desequilibris socials © Presidencia Gobierno Peruano / Oscar Farje En l'àmbit econòmic, la reducció de vendes a l'exterior per la crisi mundial i la menor captació d'inversions estrangeres, junt amb el refredament del consum intern i la caiguda relativa de la inversió pública i privada, van afectar el creixement del PIB, que es va reduir considerablement d'una mitjana anual del 8% dels cinc anys anteriors va baixar a l'1,5% previst per al final del 2009, mentre que la inflació va pujar fins el 4% Si…
escola austríaca
Economia
Escola de pensament econòmic, centrada a Viena i una de les tres branques del marginalisme (1870-1930).
El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents Mayer,…
Moviment Socialista Panhel·lènic
Política
Partit polític grec fundat el 1974.
És més conegut per PASOK, acrònim de Panellinio Sosialistiko Kinima Restablert el sistema parlamentari a Grècia 1974, no fou fins l’any 1981 que el PASOK guanyà les eleccions generals, resultat que es repetí el 1985 La gestió socialitzant del govern del PASOK, amb la figura indiscutida del seu fundador Andreas Papandreu com a primer ministre, provocà episodis de tensió amb alguns sectors del país i amb la CEE a la qual Grècia havia ingressat el 1981 Els escàndols relacionats amb alguns alts càrrecs del partit contribuïren a la seva derrota el 1989, però la majoria justa obtinguda per Nova…
Sant Martí de Tagamanent
Art romànic
Situació Únic llenç de mur que resta d’aquesta antiga església parroquial M Anglada A pocs metres del camí que passa pel collet de Sant Martí, al costat de tramuntana i just al peu de la falda del turó de Tagamanent, es troben al mig de la vegetació les restes de l’església de Sant Martí Mapa L37-14364 Situació 31TDG427221 Per anar-hi cal prendre els mateixos itineraris ja descrits per anar a Santa Maria de Tagamanent MAB Història Una de les mencions més antigues d’aquesta església data de l’any 1009, on és esmentada com a “ Sancti Martini supra via ” Al començament tingué el caràcter d’ajuda…
Santiago Vila i Vicente
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca Elogi de la memòria 2005, guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004 És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins…
Sant Joan de Campmajor (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Vista de la façana de ponent des de l’interior d’aquesta malmesa capella ECSA – M Anglada Situació Les restes de Sant Joan de Campmajor són en un descampat abans d’arribar al poblet de Campmajor, per sobre de la cota de 1 200 m i a migjorn de la collada de la Torre 1 757 m d’altitud, junt al barranc de la Verge Trobada Campmajor pertany al municipi d’Arcavell Mapa 34–10215 Situació 31TCG702945 S’hi va per una pista que comença davant del punt quilomètric 129 de la C 1313, punt que és davant de Castellciutat per la banda de tramuntana Aquesta pista passa per Bellestar a 3 km del…
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms pre-romans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trasoari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti Juliani qui…
Societat Coral El Micalet
Música
Societat fundada a València l’any 1893 amb el nom de Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet.
Fou creada com a resultat de la fusió de diversos orfeons, amb una participació destacada dels més de quaranta antics socis del desaparegut Orfeó Valencià El mateix any de la creació la junta acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors de Clavé Amb seu des del 1897 al palau del Comte de Parcent de València, el 1899 amplià les installacions amb el lloguer dels locals i el teatre de l’antiga Societat Juvenàlia La vinculació de Salvador Giner a la societat feu que aviat agafés una gran embranzida, que culminà el 1898 amb la fundació de l’Institut Musical Salvador Giner, que funcionava com a…
Francesc Madrid i Alier
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Teatre
Escriptor, periodista i dramaturg.
Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche i L’Esquella de la Torratxa , i La Voz de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A El Bufón 1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos 1925-30 i Pantallas y Escenarios 1927-30 articles sobre cinema…
, ,
Castell de Tost (Ribera d’Urgellet)
Situació Vista aèria del petit nucli de Tost, coronat pel castell, al capdamunt de la roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquesta fortalesa són al poble, avui abandonat, de Tost, en un esperó rocós que dóna al torrent Mapa 34–11253 Situació 31TCG670815 Del quilòmetre 122 de la C-1313, a l’altura d’Hostalets de Tost, surten dues pistes La del sud porta a Castellar, i la del nord —es troba en un estat deplorable— a la Bastida, Tost, Torà i Selvanyà Tost és situat a uns 4 km de la carretera general AVB Història La vila de Tost, actualment abandonada, és documentada des del segle X el castell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina