Resultats de la cerca

En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol gènere, Paeonia , amb una…

Lemnàcies 1 Llentia d’aigua Lemna gibba a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència, formada per dues flors masculines que consten d’un simple estam i una flor femenina un pistil unilocular únic, envoltades per una petita espata aquestes inflorescències es disposen en cavitats de la part superior de la làmina foliar x 4 c secció del fruit amb les llavors x 4 2 Llentia d’aigua petita Lemna minor a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència x 4 c secció del fruit i placentació de la llavor x 4 Eugeni Sierra Les llenties d’aigua són herbes aquàtiques molt petites, d’estructura molt simple, en…

Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…

Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…

Les biblioteques han anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat, i ho han fet pel que fa a suports, la forma en què s’organitzen i sobretot en les funcions que els corresponen, la part de la població que en fa ús i, per tant, també el paper que hi té el bibliotecari Des d’una visió històrica i territorial, la generalització de les biblioteques s’esdevé per una banda vinculada a les facilitats en els processos d’edició i a l’abaratiment del cost dels documents, i per l’altra, a la millora de les taxes d’alfabetització dels països És possible definir la biblioteca com un servei…

Aràcies 1 Sarriassa Arum italicum a aspecte de la planta, amb l’espata que embolcalla la inflorescència x 0,3 b esquema de l’espàdix amb la inflorescència femenina a la base i més amunt la masculina, separades ambdues per una fila de pèls, que de fet són flors estèrils c infructescència x 0,3 d estam x 3 e pistil x 3 2 Fraret Arisarum vulgare aspecte general amb l’espata que forma un tub corbat en angle recte a l’extrem x 0,5 Eugeni Sierra És una família molt gran i diversificada que comprèn un centenar llarg de gèneres, amb unes 2000 espècies El grup és principalment tropical i només…

Aristoloquiàcies 1 Aristolochia pistolochia a planta sencera, de port un xic lianoide, amb flors ben obertes i fruits en diferents estats de maduresa x 0,5 b visió parcial d’una flor jove seccionada, amb els estigmes ben aparents, els estams encara tancats i els pèls retrorsos que revesteixen el tub periàntic x 1 c secció d’una flor més madura, amb els estams ja oberts i els pèls periàntics pansits x 1 d càpsula madura tot just oberta, amb les granes a punt de ser dispersades x 1 Eugeni Sierra Constitueixen una família pròpia de les regions tropicals i temperades que conté vora de mig miler…

Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós, gruixut, fissurat…

Orquidàcies 1 Neòtia Neottia nidusavis a aspecte general x 1 b flor x 2 2 Orquis maculat Orchis maculata a aspecte general x 1 b flor x 2 3 Orchis militaris detall d’una flor x 3 hi ha un bon nombre d’orquídies que presenten un label de forma vagament antropomorfa 4 Seràpies Serapias cordigera detall de la inflorescència x 1,5 5 Abellera Ophrys sphegodes flor x 3 6 Esquema d’una flor d’orquis I bràctea de la flor II label IIl sèpal IV pètal V esperó VI ovari ínfer VII pollini retirat del ginostem 1 Esquema d’un ginostem I pollini II caudícula III bursícula IV retinacle V rostel VI…

A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…