Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
Parti Socialiste Belge
Política
Organització política fundada l’any 1885 amb el nom de Parti Ouvrier Belge.
Dirigit per César de Paepe i, després, per E Vandervelde, lluità per obtenir el sufragi universal 1919 i un millorament de les condicions de vida i de treball Influït per les teories “neosocialistes” del seu president, Henri De Man, menà una política reformista En produir-se la invasió alemanya, De Man el dissolgué 1940, però la base el reconstruí en la clandestinitat 1945 Després de la Segona Guerra Mundial, els socialistes participaren en diversos governs de coalició amb socialcristians i liberals, feren promulgar mesures socials llei Van Acker, 1945, s’oposaren al retorn de…
Qui podia votar
Qualsevol règim o sistema polític estableix unes determinades fórmules de representació popular que, en permetre més o menys la participació directa dels ciutadans, es poden considerar més properes al concepte de sobirania popular que, com a principi, caracteritza els sistemes democràtics, els formalment més representatius Els règims liberals de la primera meitat del segle XIX se situen en una etapa intermèdia entre els sistemes de representació indirecta de la societat de l’antic règim i les fórmules de sobirania popular que les democràcies parlamentàries desenvoluparen al llarg…
El Europeo
Setmanari
Historiografia catalana
Setmanari barceloní en castellà, subtitulat Periódico de ciencias, artes y literatura, aparegut, el dissabte, entre el 18 d’octubre de 1823 i el 24 d’abril de 1824.
S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals…
,
Jaume Isern i Colomer
Música
Compositor, organista i pedagog català.
Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936 Tres fets destaquen en la figura d’Isern De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la escritura en…
al·legoria
L’estiu, representació al·legòrica de l’estiu que féu el pintor francès François Boucher (1703-1770)
© Corel Professional Photos
Art
Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o temes plàstics.
Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees profanes, de les…
Ramon Pintó i Lliràs
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Estudià al seminari d’El Escorial Formà part del bàndol constitucionalista, i integrà les milícies liberals a Madrid Participà en la batalla del Trocadero 1823, on els Cent Mil Fills de Sant Lluís derrotaren la darrera resistència i posaren fi al Trienni Constitucional Per fugir de la reacció absolutista, s’exilià a Cuba, on treballà com a crític d’art i de teatre Dirigí la redacció del Diario de la Marina 1844, i el mateix any fundà el Liceo Artístico Literario de La Habana, que també dirigí Vinculat al moviment independentista cubà, després del fracàs de Vuelta Abajo 1852, la…
Norberto Bobbio

Norberto Bobbio
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof italià.
Professor universitari de filosofia del dret i filosofia política de les universitats de Pàdua 1940-48 i Torí 1948-84 Fou director, juntament amb Abbagnano, de la “Rivista di Filosofia” Estudià la filosofia del dret des de la perspectiva de la filosofia analítica, i, posteriorment, en la línia d’un neopositivisme jurídic També escriví assaigs força influents de teoria política, en els quals, tot allunyant-se del marxisme, defensà des d’uns pressupòsits liberals tesis properes a la socialdemocràcia De la seva obra hom pot esmentar La filosofia del decadentismo 1944, Politica e…
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic…
Miguel Arlegui y Bayones
Història
Militar
Militar castellà.
Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona General de brigada 1919, fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido novembre 1920-octubre 1922 La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de la dreta i pels elements…
Consell de l’Escola Nova Unificada
Portada de la primera publicació del Consell del’Escola Nova Unificada
© Fototeca.cat
Educació
Institució creada per decret de 27 de juliol de 1936 a Barcelona amb la finalitat d’iniciar una escola nova, única, gratuïta, laica, amb coeducació i en llengua catalana, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana.
Es proposava de coordinar els serveis d’ensenyament de l’estat, de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Era dirigit per quatre representants de la UGT Federació de Treballadors de l’Ensenyament, quatre de la CNT Sindicat de Professions Liberals, un de l’Escola Normal de la Generalitat, un de la Universitat Autònoma, un de la Universitat Industrial i un de Belles Arts El comitè executiu era format per Joan Puig i Elias, Francesc Albert, Joan Hervàs i Miquel Escorihuela En 1936-37 elaborà el Pla General d’Ensenyament basat en l’ensenyament permanent en grups i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina