Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes d’un castell o una fortalesa es troben força confoses entre els murs d’un mas abandonat dit mas de la Vescosa, i d’una barraca i altres murs encara més ta ans, al pla de la Guardiola, al qual evidentment donà nom la fortificació Mapa 259M781 Situació 31TEG191785 Pel pla de la Guardiola passa el camí que porta des de la vora del cap de Norfeu fins al coll de les Forques, i que enllaça amb la carretera de la base militar del Pení Aquest camí, pel qual també es troben les ruïnes dels paratges del puig Alt o Rocaplana i del pla d’En Seniqueda, hom pot…

Situació Aquestes ruïnes, també conegudes com Mas del Renego, són emplaçades al fons o a la capçalera de la vall de l’Alzeda Aquesta vall, drenada per la riera dels Ginjolers, que desemboca al bell mig de la població de Roses, és arrecerada del mar, però molt propera, al nord-est de l’esmentada vila La construcció té una posició una mica enlairada, al cim d’un serrat, sobre les terres planeres del centre de la petita vall El nom de mas del Renego, probablement és originat en un malnom d’implantació moderna Mapa 259M781 Situació 31TEG172802 Per arribar-hi cal agafar el camí que…

Situació El paratge de la Selva de Sant Romà —dit popularment a la contrada, per deformació, “Sant Arromà"— és a migdia de la població de la Selva de Mar, format per una vall molt envoltada per la muntanya, entre el coll de Sant Genís a migdia i el Mirall i el coll del Molí, a tramuntana, a l’alta conca de la riera de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG157853 Un camí porta als paratges de Sant Romà, al mas Buscató que és al centre de la vall, des de la Selva de Mar pel collet del Molí Aquest mas és a 1 km aproximadament del poble Història La selva o mata de Sant Romà és un lloc esmentat…

És una mena de pòlie poc evolucionat, que es desenvolupa damunt dolomies, gresos o pudingues encimentades de calcària, en què les aigües superficials s’endinsen per les diàclasis dissolent la calç o desagregant el granit El cas més conegut és la Ciudad Encantada vora Conca Castella-la Manxa

L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han…

Situació Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó ECSA - R Larrègula Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles Mapa 32-11251 Situació 31TCG162864 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles,…

Situació Aspecte del mur sud de l’església, amb la finestra de doble esqueixada, la part més notable de les seves malmeses ruïnes Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Toló es troben a l’indret de l’antic castell de Toló L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Història L’any 1078 es feu la publicació sacramental del testament de Seniofred que havia deixat el seu alou de Toló a Santa Maria de Meià Però aquest no és l’esment més antic del lloc, ja que el castell de Toló…

Situació Façana de migdia de Santa Maria d’Espot, l’element més notable d’aquesta derruïda església J Tous Les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí vell d’Espot, al marge dret del Riu Escrita, a 1, 5 km d’Espot, aigües avall JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444150 Història Dins l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença entre els dos comtes —el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà— que es repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de Santa Maria d’Espot, dividida en dos…

Resten les ruïnes de bon nombre de murs Fou feta construir per Carles III al segle XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran Dalt d’un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara

El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics