Resultats de la cerca

L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…

Situació Vista del conjunt de la torre des del costat sud-occidental A desgrat de les modificacions sofertes, aquesta construcció encara presenta un bonic aparell F Junyent-A Mazcuñan Aquesta guàrdia, conjuntament amb el mas al qual és adossada, es dreça en un indret planer i conreat que hom anomena Pla de Fals, prop del raval de les Oliveres, el qual s’estén a la banda meridional del terme a frec del territori de Rajadell Long 1°43’34” — Lat 41°44’46” Hom hi pot anar seguint la carretera que amb origen a Manresa mena a Calaf En arribar, però, al Molí de Boixeda, cal desviar-se a mà esquerra…

Situació Una vista de l’exterior de l’església G Orriols L’església de Sant Pere al Puig es troba dintre el terme de Sora, en un turó al vessant del costat esquerre de la riera de Cussons Té una situació molt bonica, a l’extrem de la carena que domina la vall fins a Sant Quirze Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 32,9 —y 61,1 31 tdg 329611 Tot i trobar-se dintre el terme municipal de Sora, per anar-hi cal agafar la carretera BP-4654 de Sant Quirze de Besora a Berga, i després el primer trencall que…

Situació Restes de l’antic poblat, descobert l’any 1966 al tossal del Vilot ECSA-JI Rodríguez L’antic poblat del Vilot, que correspon al primitiu nucli de Sucs, és situat dalt d’un turó a llevant de l’actual poble de Sucs, el qual és situat a ponent de Lleida, molt proper a la Clamor Salada Mapa 31-14 358 Situació 31TCG851202 Per a arribar a Sucs des de Lleida cal agafar la carretera N-240 en direcció a Almacelles, i un cop fets uns 12 km cal desviar-se per una carretera local a mà esquerra, que al cap de 6 km deixa al poble de Sucs, el qual fou bastit al final dels anys quaranta per l’…

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar “ Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes” , diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou vegeu Llovet…

Interior de la fàbrica de Badalona Barcelona Artística e Industrial, 1907 Ramon Rosés inicià el trefilatge l’any 1904 a la fàbrica de Cornellà i després a la de Badalona El 22 de maig de 1838 es constituí a Barcelona la societat Laribal i Companyia, formada per Francesc Laribal, Josep Rosés i Trinxet, Pau Tolrà i Josep Masriera Fou la segona empresa que fabricà a Catalunya les puntes de París i xinxetes, després de Giraudier La màquina de tallar el filferro, de donar-li forma i fer la cabota, funcionava amb un cavall o una mula Era al portal de Santa Madrona Dos anys després 1840, Francesc…

Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres –la nòmina…

Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…

Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…