Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
Fareed Rafiq Zakaria

Fareed Rafiq Zakaria
© Newsweek / Damien Donck
Política
Periodista i politòleg nord-americà d’origen indi.
Graduat a la Universitat de Yale i doctorat a la de Harvard 1993, ha estat director de la revista Foreign Affairs Columnista de publicacions com The New York Times , The Wall Street Journal i Newsweek International , de la qual l’any 2000 en fou nomenat editor Ha estat també analista polític en diversos programes televisius i des de l’any 2008 dirigeix el programa setmanal de política internacional Fareed Zakaria GPS de la cadena CNN Autor dels llibres d’assaig polític From Wealth to Power The Unusual Origins of America's World Role 1998, The Future of Freedom 2003 i The Post-American World…
Sant Pere de Ceret
Situació Base de la torre campanar d’època romànica, molt transformada en la part superior ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Pere és al sector nord del nucli antic de la vila Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent EBP Història La primera notícia coneguda sobre la villa de Ceret i la seva església de Sant Pere data del primer quart del segle IX i fa referència a la seva fundació en temps de Carlemany 768-814 En un precepte datat a Aquisgrà el 29 de desembre de l’any 814…
la Plana d’Utiel

Comarca del País Valencià, a l’àrea de llengua castellana.
La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…
El Vidranès
Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o centreuropea Les…
Arquitectura catalana: de la postguerra al Grup R
El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…
ferrocarril

Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via …
Necròpoli de Sant Marçal de Relat (Avinyó)
Art romànic
Situació Aquest cementiri es troba a la part nord-est de la capella de Sant Marçal de Relat Long 1°59’40” — Lat 41°54’50” Per arribar a l’església de Sant Marçal cal sortir d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra i després d’uns 6 km trencar a mà esquerra per un camí que hi porta en poca estona ADJ-JGB Necròpoli És una de les necròpoli comarcanes més interessants, puix que és l’única fins el dia d’avui que ha fornit un abundós i atractiu material ceràmic L’any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’una efímera i mútua…
El paper cabdal de l’aiguardent
Alambí, sd MCSVR / RM L’aiguardent esdevingué una de les primeres fonts de riquesa a la Catalunya del segle XVIII La seva producció augmentà ràpidament gràcies al major consum de begudes alcohòliques entre els catalans, sobretot de licors, però bàsicament per la demanda colonial i també nord-europea, incrementada pel consum creixent dels exèrcits i les armades D’altres raons de tipus pràctic afavoriren aquesta producció en primer lloc, la baixa qualitat de bona part dels vins catalans els feia poc competitius en el comerç atlàntic en segon lloc, l’elaboració de l’aiguardent permetia superar…
Recuperació econòmica i canvi social
Nens de la barriada del Verdum, CPérez de Rozas, Barcelona, 10-7-1953 AF/AHC A poc a poc, la dècada dels cinquanta està deixant de ser considerada pels historiadors com un període amorf, de transició entre la foscor de la postguerra i l’intens canvi econòmic i social dels seixanta La lenta però progressiva reincorporació espanyola a la xarxa de relacions econòmiques internacionals va permetre prosseguir el procés de transformació que es produïa des del principi de segle i que l’esclat de la Guerra Civil i la instauració del règim franquista van interrompre De l’autarquia a la liberalització…
El Mestre de l’Escrivà de Lleida
Art gòtic
Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’una altra personalitat que…