Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
Els nematodes en el control biològic de plagues
Entre els nematodes paràsits que poden actuar sobre organismes perjudicials per als interessos humans, els nematodes entomopatògens –és a dir, els que ataquen els insectes– i els que parasiten llimacs són els que actualment s’utilitzen en el control biològic de diverses plagues agrícoles, forestals i urbanes La facilitat de produir-los de manera massiva i el fet que no cal registrar-los com a plaguicides a diferència dels exhaustius requeriments dels productes fitosanitaris químics i els insecticides microbiològics, a base de bacteris, fongs i virus són algunes de les causes que han despertat…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Gripau comú
Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…
Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / J. Play
Historiografia catalana
Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.
Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…
,
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
Economia 2018
Economia
Introducció Les borses de tot el món van viure un any mogut amb importants pèrdues © AhmadArdity / Pixabay La desacceleració va marcar l’evolució de l’economia al llarg del 2018 Després d’un 2017 amb taxes d’increment del producte interior brut PIB superiors al 3% a escala estatal i catalana, el ritme va anar decreixent fins a situar-se entorn del 2,5% i amb perspectives d’alentir-se més al llarg del 2019 Les principals institucions internacionals van certificar una disminució del ritme de creixement en l’àmbit global sota l’amenaça d’una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina De…
Les segones generacions del gòtic internacional. La fi del llibre il·luminat
Cap als anys 1435-50 podem afirmar que el llibre mimat català va deixar enrere els seus episodis més creatius i brillants En el moment de transformació que associem a les segones generacions del gòtic internacional i a l’entrada dels millors corrents pictòrics dels Països Baixos, encara val la pena d’assenyalar l’interès més que notable d’un Llibre d’hores relacionat amb el taller de Bernat Martorell Aquest llibre, que mostra l’arribada dels segons temps de l’estil, més que no pas la norma, és l’excepció Es podrien recordar també alguns colleccionistes i l’arribada de grans llibres forans,…
Vilademuls
Església parroquial de Sant Joan, Vilademuls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al NE de la comarca, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…
el Vallespir

Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…