Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
Mario Castelnuovo-Tedesco
Música
Compositor italià.
Vida Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte 1913 es revelà com un compositor d’expressió intensa Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M Ravel Els 33 Shakespeare songs 1921-25 demostraren ja que era un compositor atrevit s’hi troben elements molt interessants en el…
El que cal saber de les atencions envers el nadó
En molts centres sanitaris se segueix la norma de collocar l’infant sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, per tal que el pas de l’interior de l’úter a l’ambient exterior no sigui massa brusc, ja que d’aquesta manera l’infant pot continuar sentint la calor del cos de la mare i els batecs del seu cor Durant l’estada a la clínica, les estones que el nadó és a l’habitació s’han d’aprofitar principalment per a fer les primeres mamades i establir vincles afectius entre l’infant i la mare, la qual cosa només és possible en un ambient íntim i tranquil Per tant, cal fer entendre a les…
Sant Vicenç d’Espinelves

Vista de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves
© CIC-Moià
Església
Església romànica d'Espinelves (Osona).
L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…
Jaume Pasqual i Coromines
Historiografia
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…
, ,
Els colors de l'anilina. Els colorants artificials
Fins a mitjan segle XIX, totes les matèries tintòries tenien un origen vegetal, animal, mineral o eren productes d’elements químics bàsics No existien els colors de síntesi, els fets al laboratori, producte d’una reacció química Els primers industrials de la química treien el màxim partit dels colors naturals que es trobaven a la naturalesa, els afinaven i els aplicaven L’aparició dels colorants artificials, producte de síntesi, provocà una autèntica revolució industrial L’oferta dels naturals estava limitada per la planta, l’animal o el mineral que el proporcionava Es tractava molt sovint de…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció…
, ,
Sant Cugat d’Ivorra
Art romànic
Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la Com a mostra del domini…
Castell de Torrefeta (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Torrefeta s’emplaça a 475 m d’altitud, en un fondal del sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit a l’inici del segle XI pels comtes i bisbes urgellencs en la campanya d’expansió cap al sud dels límits del comtat d’Urgell, amb l’objectiu clau d’arribar fins a Guissona i tota l’àrea dels voltants cal dir que a la darreria del segle X la línia fronterera del comtat ja incloïa els llocs de Sanaüja i Biosca Originat a partir d’una quadra integrada dins el terme de Guissona, es disposa de nombroses referències documentals d’aquest indret des de la primera meitat…
Sant Esteve de Vilacolum (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Un detall exterior del mur de migjorn, on, a desgrat de les afeccions i reformes sofertes per l’edifici al llarg dels anys, se centralitza una part important dels elements originals F Tur El reduït nucli del poblet de Vilacolum tenia un recinte fortificat medieval Per arribar a l’església parroquial de Sant Esteve de Vilacolum cal passar pel portal d’aquest recinte, encara ben conservat Mapa 258M781 Situació 31TEG032715 Vilacolum es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, a 2 km de Torroella de Fluvià vers tramuntana Hi ha també la carretera…
Casa forta de Sobeies (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aquesta casa forta es troba a uns 100 m de l’església de Sant Andreu de Socarrats, vers el costat de tramuntana La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per a l’esmentada església Història La família Socarrats, segons les notícies que hi ha a les obres de Francesc Caula, ja surt documentada al segle XII Sembla —tot i que amb les dades que en tenim sigui impossible d’assegurar-ho— que els seus membres pertanyien a un estament situat entre la baixa noblesa, els cavallers i la pagesia lliure Devien ésser pagesos aloers En una època inicial no…