Resultats de la cerca
Es mostren 7270 resultats
Sant Mateu de Miramar (Figuerola del Camp)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple des del sector nord-est ECSA - J Figuerola L’església de Sant Mateu de Miramar és situada a la part alta del nucli urbà de Miramar, al vessant de llevant de la serra del mateix nom El seu volum sobresurt del perfil del poble, que s’ha convertit en un indret de segona residència Mapa 34-16418 Situació 31TCF521795 S’hi pot accedir des de la carretera de Valls a Montblanc a l’inici del coll de Lilla, on es troba, a la dreta, un camí que s’enfila per la serra de Miramar i arriba al poble També s’hi pot anar per una pista que surt de Figuerola del Camp JFM…
Castell de Viuet (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell que coronava el penyal que s’aixeca sobre el poble de Viuet o Viu de Barravés ESG Les restes d’aquest castell són situades sobre un penyal, al peu del qual s’estenen les cases del recent despoblat de Viu de Barravés o de Viuet, que s’emplaça al N del terme, i que domina la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH124023 Per a arribar-hi, partint del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 cap al N fins poc abans d’arribar a les Bordes justament en el darrer revolt, cal prendre a la dreta un tram de carretera vella de la…
Construcció de la Baga de Serrateix (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació A la Baga de Serrateix, a la vall del Navel, en unes penyes, hi ha una sèrie de forats horitzontals cavats a les cares laterals de les roques en aquest indret, segurament a l’edat mitjana, es bastí una casa amb les seves dependències Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,3 —y 44,4 31 TCG 963444 Les roques on hi ha aquests forats són situades a sota de la pista que va del Molinet de Navel al mas Capdecosta de Serrateix, prop del trencall del mas Trems Vista d’allò que era la…
Castell de Sallent (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre pel costat més ben conservat L Prat Castell compost bàsicament per una torre de planta circular i situat en una de les valls laterals del riu Llobregós, al cim d’un pujol, que és a l’extrem d’un serrat, damunt l’església de Sant Jaume Per anar-hi, cal passar pel poble de Sanaüja En sortint del poble, pel nord-est, hem d’agafar una pista de terra Després de passar pel costat d’una casa feta amb tàpia, en el proper trencall cal anar cap a l’esquerra una segona bifurcació ja és ben senyalitzada, finalment, quan ja podem veure el castell, cal trencar a l’esquerra i…
El nas
Anatomia humana
El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per…
El Archivo
Historiografia catalana
Revista d’història creada l’any 1886 per Roc Chabàs i Llorens, canonge arxiver de la catedral de València, que en fou director des de la seva fundació fins a la seva extinció el 1893.
Subtitulada primer Revista literaria semanal , des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887, que esdevingué mensual d’ençà del tom II juliol del 1887 al juny del 1888 El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890, el V inclou del juliol al desembre del 1891 i el VI 1892 i el VII…
Arcadi Garcia i Sanz
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’…
Necròpoli de la vall de l’Oliver (la Granadella)
Art romànic
Situació Conjunt de la necròpoli, formada per tres tombes paralleles i una singular tomba doble ECSA-J Bolòs Necròpoli formada per un conjunt de tres tombes i per una tomba doble, situades a la vall de l’Oliver, a menys de 2 km al sud-oest dels Torms Tres són situades en un lloc elevat, sobre un espadat que forma una balma, i l’altra, doble, és damunt d’una roca, una mica més a prop del torrent, a mig vessant Mapa 32-16 416 Situació 31TCF088838 Des dels Torms, cal agafar la carretera que porta cap a Bellaguarda Al coll del Portell, s’ha de girar a la dreta i prendre la pista que baixa Un…
Mota de la Vila Vella de Banyuls dels Aspres
Art romànic
Situació Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 52’ 0,6” E Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera JC Història El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 Balnelonis i repetidament els anys posteriors El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de Banyuls, sinó entorn de l’…
Antoni Comas i Pujol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura i de la cultura catalana i crític.
Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial 1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de secció de…
, ,