Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
hebreu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica, considerada pels filòlegs com una divisió del grup nord-occidental.
Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren…
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
Museu d’Història de Catalunya
Museu
Museu inaugurat el 1996, dependent de la Generalitat.
Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…
annals
Història
Exposició de fets històrics concrets, en forma breu i seguint un ordre estrictament cronològic.
Uns dels més antics annals coneguts procedeixen de la biblioteca d’Assurbanipal Foren també emprats a Grècia i a Roma, i de l’antiguitat es transmeteren a l’edat mitjana a través dels pares de l’Església, sobretot d’Eusebi de Cesarea, l’obra del qual - una crònica eclesiàstica des de la creació fins al 325 dC - fou traduïda al llatí i perllongada fins el 378 per Jeroni i, posteriorment, fins el 469, per Pròsper d’Aquitània i Idaci A l’alta edat mitjana, la referència cronològica fou donada per les taules pasquals, illustrades amb breus notícies de fets diversos successions de prínceps, bisbes…
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític, historiador i advocat.
Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…
Pont de Vilartolí (Sant Climent Sescebes)
Art romànic
Situació L’antic pont, avui enrunat, fou construït sobre el riu Anyet, a poca distància aigües avall del veïnat de Vilartolí, poblat que es troba a 2 km a tramuntana de Sant Climent Sescebes Mapa 220M781 Situació 31TDG982935 Hom pot arribar a Vilartolí des de Sant Climent Sescebes, per un camí de terra El veïnat, de cases i masos que no s’agrupen en un nucli compacte, s’escampa pels vessants i turons situats a la dreta del riu Història Vilartolí és un lloc documentat entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes la segona meitat del segle X anys 974, 982 i 990 L’any 989, en el seu…
Muralles medievals de Roses
Art romànic
A tocar de les ruïnes de les construccions monàstiques que envolten el claustre pel sud, l’est i l’oest, es veuen encara algunes restes dels murs del primitiu recinte fo ificat, que defensava únicament el monestir i els edificis immediats Els sectors més visibles són ara els de llevant i migdia El llenç meridional, d’una alçària aproximada de dos metres, és el que conserva l’aparell més antic fou bastit amb pedres de mida petita, en general de granit, sense treballar, que es disposen en filades d’ opus spicatum força ben marcat en alguns llocs També hi ha rastelleres de pedres inclinades en…
Santa Pellaia (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Part de ponent de la nau de l’església actual, amb un tram més estret, cobert amb volta de canó, el qual correspon a l’obra romànica primitiva F Tur L’església de Santa Pellaia és el temple parroquial del poble del mateix nom, de masies disperses, situat a la part occidental del terme, en un dels punts més alts de la serra de les Gavarres, a la capçalera de la conca del Daró Mapa 334M781 Situació 31TDG932411 Per anar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, que travessa la serra de les Gavarres Just al punt on es passa la carena més alta hi ha l’església…
Sant Climent de Codinet (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de fundació entre els anys 819 i…
Castell de Castell-llebre (Peramola)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’estratègica situació d’aquest castell, sobre un esperó rocós que domina la vall del Segre Al fons, el pantà d’Oliana ECSA - M Catalán Els vestigis d’aquest castell es troben situats sobre una elevació eminent al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable i que, amb el castell d’Oliana, dominava el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana Mapa 34-12291 Situació 31TCG586608 Per a arribar-hi, cal prendre primer la carretera que condueix a Peramola, la qual agafarem a 3 km d’Oliana passat el pont del Segre Fets 4,5 km…