Santa Pellaia (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

Situació

Part de ponent de la nau de l’església actual, amb un tram més estret, cobert amb volta de canó, el qual correspon a l’obra romànica primitiva.

F. Tur

L’església de Santa Pellaia és el temple parroquial del poble del mateix nom, de masies disperses, situat a la part occidental del terme, en un dels punts més alts de la serra de les Gavarres, a la capçalera de la conca del Daró.

Mapa: 334M781. Situació: 31TDG932411.

Per anar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, que travessa la serra de les Gavarres. Just al punt on es passa la carena més alta hi ha l’església, a poca distància i a migjorn de la carretera. (JBH-MLIR)

Història

La parròquia de Sancte Pelagie és documentada l’any 1064 en el testament del cabiscol Ponç de la seu de Girona. També apareix esmentada en un document de l’any 1102.

L’any 1123 Berenguer Ramon, anomenat de Santa Pellaia, donà la seva propietat situada a les parròquies de Santa Maria i Sant Sadurní, repartint-la en dues parts: una per a la canònica de Girona i l’altra per a Ramon Odeguer de Monells.

La parròquia figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors del segle XIV. Ha mantingut la condició parroquial, si bé el culte hi és celebrat molt esporàdicament, a causa del despoblament de la rodalia. (JBH)

Església

L’església de Santa Pellaia és una construcció popular dels segles XVII i XVIII, d’una nau amb absis a l’extrem de ponent, bastida sobre parts subsistents del temple romànic, del qual fou capgirada l’orientació.

És difícil, en l’estat actual de l’edifici, de precisar la veritable importància i les característiques de les restes romàniques. Sembla clar que de l’antic temple ha perdurat un tram de la nau, a l’actual sector de llevant, força estreta i coberta amb una volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt amb pilars adossats. L’aparell i la resta d’elements romanen totalment coberts per l’arrebossat. Només es poden veure alguns fragments del mur, amb aparell de petits carreus, molt rústec, als paraments externs de migdia. Es tracta, probablement, d’una construcció del segle XI. (JBH)

Bibliografia

  • Francesc Monsalvatje: Noticias históricas…, vol. XVIII.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 175.