Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Julià San Valero i Aparisi
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…
Gila
Cinematografia
Actor, dibuixant humorista i escriptor.
Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz" Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita amb Eduardo…
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori…
La fossa de Cofrents - Aiora
La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens A la part N…
La societat Espanyola, a Sant Martí de Provençals
La Societat Espanyola és un projecte ambiciós i fracassat per a produir fil de llana de carda, i especialment fil d’estam El 1850 hagué de tancar les portes i vendre el terreny i la maquinària Les referències que en tenim són mínimes, però suficients per a subratllar la importància del seu projecte industrial Els promotors eren, possiblement, ciutadans francesos Les empreses que es deien espanyoles en la denominació social acostumaven a ser estrangeres, i subratllaven així el seu propòsit d’arrelament A més, el cronista de l’Exposició Industrial de Madrid del 1850, a qui devem…
Campeche
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, a l’W de la península de Yucatán, vora la badia de Campeche, que s’estén en una baixa planura calcària.
La capital és Campeche El clima és tropical humit amb temperatures mitjanes anuals d’uns 20°C i amb una pluviositat entre els 1000 mm anuals al N i els 1 900 mm al S Els corrents fluvials desemboquen gairebé tots a la Laguna de Los Términos L’economia és bàsicament agrícola blat de moro, canya de sucre, henequén , bé que la pesca proporciona importants recursos, com també els boscs, dels quals hom extreu campetx palo de Campeche i xicle L’estat es formà el 1853, quan se separà del de Yucatán
saló de l’automòbil
Transports
Exposició anual o biennal, de caràcter públic i professional, on la indústria de l’automòbil presenta les novetats més destacades i es debat la marxa del sector.
Els salons més importants se celebren a Detroit gener, Chicago febrer, Ginebra i Nova York març o abril, Londres juliol, Frankfurt i París setembre o octubre, Los Angeles novembre i Tòquio El Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, que organitza la Fira de Barcelona, té una periodicitat biennal anys senars, és de caràcter professional i sol reunir un milió de visitants És reconegut per l’Organització Internacional de Constructors d’Automòbils OICA El 2009, aquest saló fou declarat “esdeveniment d’excepcional interès públic” amb motiu del seu 90è aniversari
pacte de recompra
Economia
Pacte pel qual en una operació de compravenda d’actius el venedor es compromet a tornar a comprar els mateixos valors que ha venut, en un termini i a un preu prefixats.
D’aquesta manera, el venedor guanya un marge amb la venda i el comprador realitza una inversió Una altra de les modalitats de pacte de recompra consisteix a obtenir un préstec del tenidor dels títols, usant-los com a garantia També s’acostuma a fer amb deute públic perquè s’obtenen fons a tipus d’interès inferiors que a l’interbancari Utilitzen aquest sistema, per exemple, els bancs centrals per tal de proveir liquiditat al sistema financer compren en efectiu accions dels bancs amb la condició que aquests les recompraran en un termini concret
serralada de Córdoba
Serralada
Alineació muntanyosa del nord-oest de La Pampa, Argentina, de direcció N-S.
Forma part d’un conjunt de blocs cristallins molt fallats entre els rius Saladillo i Quinto hom hi pot distingir tres grups de serralades d’est a oest al sector central hi ha les principals altituds Cerro los Gigantes, Cerro Champaquí, el més alt 2 884 m, i Cerro de las Ovejas És drenada, entre d’altres, pels rius Primero, Segundo, Tercero i Cuarto al vessant oriental, i pel Conrala, a l’occidental Té importants jaciments minerals a Comechingones beril, tungstè, bismut i és un centre important de turisme
American Airlines anuncia vols directes Barcelona-Xicago
L’empresa American Airlines anuncia per a l’any 2017 l’inici de vols directes amb Xicago des de l’aeroport del Prat Aquesta ciutat s’afegeix als vols regulars ja existents que uneixen la capital catalana amb Nova York i Miami i, durant l’estiu, amb Filadèlfia i Charlotte Dos dies abans 7 de setembre, la línia de baix cost Norwegian Airlines anuncia l’obertura de 4 noves rutes des del Prat fins a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 6 de juny de 2017