Resultats de la cerca

L’art europeu de la baixa edat mitjana Vista del deambulatori de l’abadia de Saint-Denis de París Es considera que aquesta obra, controlada per l’abat Suger i enllestida vers el 1144, és el primer exemple de l’arquitectura gòtica La construcció, basada en diverses tradicions anteriors, va començar per la façana occidental i va continuar per la capçalera enmig, la nau d’època carolíngia va conviure amb el nou edifici fins al segle XIII ©The Bridgeman Art Library Erwin Panofsky inicia el seu llibre sobre Ticià, publicat…

Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot la de les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat a l’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses equatorials representen, absolutament, el més ric i prestigiós dipòsit de biodiversitat animal de tot el planeta És difícil valorar…

Situació Façana de ponent de l’antiga canònica, fundada pels senyors de Caboet ECSA – E Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el nucli d’Organyà carrer de la Plaça, població estesa al peu de la carretera C1313 Cal demanar la clau al rector d’Organyà, domiciliat al Carrer Major, que s’inicia gairebé davant mateix de l’església FJM-AMB Mapa 34–11253 Situació 31TCG622748 Història L’església de Santa Maria d’Organyà existia l’any 993, any en què el comte Borrell II feu testament deixant-li dues vaques Organyà és una de les parròquies que apareix esmentada en l’acta de consagració de la…

Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…

Els dos decennis que s’analitzen en aquest volum constitueixen un dels períodes de la història dels Països Catalans que han presentat canvis més intensos un creixement econòmic espectacular que comportà unes transformacions estructurals profundes, tot i que va acabar amb una aguda crisi uns moviments migratoris voluminosos que van canviar el perfil de la demografia i del poblament un canvi social accelerat que va modificar les estructures socials, les formes de vida i de sociabilitat, les actituds i els valors un canvi polític, finalment, que va permetre l’assoliment de la…

Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…

Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

Situació i presentació El Baix Llobregat comprèn la vall mitjana i baixa del Llobregat, des del congost del Cairat, al peu mateix de Montserrat, fins a les platges de la Marina Té una forma vagament triangular amb la base al delta, i una extensió de 485,70 km 2 comptant els municipis de Sant Just Desvern i d’Esplugues de Llobregat, que en la divisió territorial de Catalunya del 1936 al 1982 foren adscrits al Barcelonès i que l’any 1990 foren inclosos al Baix Llobregat Els límits N i S de la comarca són prou clars, en canvi els de l’E i l’W no ho són tant Al N, les altures de la Serralada…

Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…