Resultats de la cerca

El pelatge és arrissat i bastant llarg, de color negre al ventre, a les potes, a la cua i a la meitat inferior dels costats i del cap, i de color gris blanquinós a tota la part dorsal i a la meitat superior del cap i dels costats Les potes són curtes i armades de fortes urpes Els ulls són petits Viu en hàbitats molt diferents, llevat del desert Hàbil excavador, s’aixopluga en caus excavats en el sòl Omnívor, es nodreix d’aliments molt diferents, però prefereix els petits rosegadors, les serps, els saures, els insectes i també larves i adults d’abelles, els ruscs de les quals…

Es caracteritzen pel fet de tenir el cos curt, cilíndric i de color fosc, les antenes llargues i primes i un òrgan auditiu situat a la base de les tíbies del primer parell de potes Habiten en els boscs, prats i habitatges rurals, i es nodreixen d’herbes i vegetals, però són pràcticament omnívors De costums nocturns, excaven caus sota terra, on passen l’hivern Produeixen un carrisqueig amb la fricció dels èlitres El grill camperol o de la P Gryllus campestris és de color negre, i hom l’anomena de la P perquè la venació elitral fa uns relleus imitant una P majúscula Habita als…

L’armadura pot ésser formada per bandes successives d’escudets, articulades entre elles Priodontes, Chaetophractus , etc, o bé per dues plaques d’escudets grosses, una d’escapular i una de pelviana separades per bandes d’escudets Dasypus i Tolypeutes Els armadillos, com els eriçons, tenen la facultat d’arraulir-se formant una bola, com a mesura defensiva Viuen en llocs planers i descoberts, i moltes espècies caven caus i galeries tenen les potes anteriors amb cinc dits forts, proveïts d’ungles potents, amb les quals caven, mentre s’apuntalen sobre la cua i les potes posteriors…

El pelatge és de color gris, més clar al dessota És un animal molt prolífic pareix de 4 a 8 cops l’any, amb una mitjana de 6 cries per ventrada Els petits són anomenats llorigons , catxaps o conillets S'alimenta de gairebé tota mena de plantes herbàcies o conreades En estat silvestre és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp , i habita en llocs més aviat secs i en terrenys poc accidentats Són gregaris i de moviments molt ràpids Viuen en caus o llorigueres que excaven sota terra La seva àrea de distribució s’estén pel nord d’Àfrica i l’Europa meridional i central Del…

El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i…

L’intermediari intercepta les peticions realitzades per l’aplicació client i comprova si pot oferir la resposta per si mateix altrament envia la petició al servidor L’ús d’intermediaris pot augmentar les prestacions d’un sistema multiusuari, sota la hipòtesi que les peticions fetes per un usuari tenen una alta probabilitat de ser repetides per un altre usuari També sota aquesta mateixa hipòtesi, si l’intermediari emmagatzema totes les peticions realitzades durant un interval de temps hi ha una alta probabilitat que es realitzin noves peticions que ja estan emmagatzemades en aquest cas l’…

Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…

De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el descobriment de…

Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…