Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Bibliografia general del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Abad y Lasierra, Manuel Discurso sobre la dotación y confirmación del real monasterio de Nuestra Señora de Alaón , Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid sd Abad y Lasierra, Manuel Visita a Alaón , Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid 1772-73 Abad y Lasierra, Manuel Colección , en especial vols II, VI i XV, Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid 1772-82 Abad y Lasierra, Manuel Catálogo de manuscritos de la Real Academia de la Historia , ms, Madrid 1780-1800 Abad y Lasierra, Manuel Descripción del Sacramentarlo de Roda , dins España Sagrada vol…
El marc històric del romànic de l’Anoia
Art romànic
La prehistòria El món ibèric Els primers poblaments paleolítics L’Abric Romaní de Capellades és un antic habitatge d’època paleolítica, amb restes d’indústries de l’època mosteriana ECSA - M Sagarra Les condicions naturals van afavorir una precoç aparició de la vida humana a l’actual comarca de l’Anoia Els còdols trobats al Bruc permeten imaginar-hi poblament al paleolític inferior de manera més definida, en el pas del paleolític inferior al mitjà, l’Homo Sapiens neanderthalensis ocupà un habitatge temporal a Sant Jaume Sesoliveres Igualada on, en el marge esquerre de l’Anoia, vivia de la…
Del 1200 al 1300. Cap a l’apogeu medieval
Art romànic
Dibuix de la ciutat de Barcelona fet per Anton van den Wijngaerde el 1563 que es conserva a la Collecció Albertina de Viena Es destaquen els dos cercles de muralles en primer terme, el construït per Pere el Cerimoniós al segle XIV, i, en segon terme, la muralla alçada per Jaume I al segle XIII Intervenció reial al Barcelonès Cap al final del segle XII la configuració dels terrenys dels comtes-reis havia canviat radicalment, com a conseqüència de l’avanç de la frontera fins a l’altra banda de l’Ebre i de la unió de les terres catalanes amb Aragó Al mateix temps, el desenvolupament que vivia la…
Antoni Maria Gallissà i el mite del "Castell dels Tres Dragons"
En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…
1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural
L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…
Eulàlia Fàbregas i Jacas
La Dona del Parc, d’Eulàlia Fàbregas i Jacas, al parc Pou d’en Fèlix (Esplugues de Llobregat)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultora.
Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Casada amb l'actor Ramon de Sentmenat i de Mercader , fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat
torre de Picalquers

Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de SantPere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant
Jordi Martínez Banzo
Altres esports de combat
Taekwondista i entrenador.
Conegut com La Yaya , competí en la categoria de pes lleuger representant el Club Artes Marciales Formà part de la selecció catalana que disputà un trofeu internacional a París el 1979 Es retirà de l’alta competició per a exercir com a tècnic Impartí classes al gimnàs Tae Kwon Do Catalunya de Barcelona i, posteriorment, a Esplugues de Llobregat El 2009 se celebrà la primera edició del trofeu Memorial Jordi Martínez Banzo a Esplugues de Llobregat
Residència Joaquim Blume
Esport general
Residència d’esportistes d’alt nivell d’Esplugues de Llobregat.
Fou promoguda l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà en funcionament el gener del 1961 amb la incorporació dels primers becaris —amb una oferta de vint-i-quatre places— i entrenadors El primer director fou Ricardo Sánchez, que es mantingué en el càrrec fins el 1990 Poc després s’inauguraren el centre mèdic i les installacions esportives, que inicialment constaven d’una piscina i un gimnàs El 1968 s’iniciaren les obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà el setembre del 1970, amb motiu del Campionat…
Tramvia Metropolità de Barcelona, SA

Tramvia de la línia TramBesòs de la companyia Tramvia Metropolità de Barcelona
© CIC-Moià
Societat creada el 1999 per tal de construir i explotar la concessió de les línies de tramvia del Baix Llobregat i del Besòs de Barcelona.
La xarxa tramviària metropolitana disposa de 29,2 km de vies, 6 línies, 55 estacions i 37 combois completament adaptats El Trambaix circula pels municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat mentre que el Trambesòs ho fa per Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs La reintroducció del tramvia a l’àrea metropolitana barcelonina es desenvolupà en diferents fases La construcció de les dues xarxes comportà…