Resultats de la cerca

Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes de Catalunya…

Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el segle II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas segle X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats…

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna creciente, luna…

Reuneix, conserva i difon el patrimoni bibliogràfic valencià, i tota la producció impresa, sonora i visual realitzada al País Valencià o que hi està relacionada Fundada inicialment amb fons de la Biblioteca Pública de València la seu de la qual compartí fins el 2000, especialment el de la Biblioteca Nicolau Primitiu, acull les donacions de MSanchis i Guarner, SPallarés, APizcueta, LGuarner, LGarcíia Ejarque FBàdenes, ÀBelda, ELópez-Chávarri, JEspasa i FAlmela el fons antic i valuós format pels manuscrits, els impresos dels s XV-XVIII i altres documents rars posteriors al 1801,…

Del 1956 al 1964 publicà anualment el volum miscellani Cap d’any , amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior La Biblioteca Raixa tingué dos precedents la Biblioteca Raixa, sèrie de bibliòfil començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris Raixa , dirigits per Francesc de B Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la collaboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals —per problemes de censura— només pogué aparèixer el número 1 gener del 1953,…

De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi collaboraren, entre d’altres, Ernest i Eduard Martínez-Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez-Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Robert Moròder, etc Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació idiomàtica i…

Fou daurador i restaurador d’imatges Iniciat en la literatura castellana en diferents revistes, el 1872 publicà el seu primer poema en català a la Ilustración Popular Económica , i començà a distingir-se com a partícip del moviment de la Renaixença Soci fundador de Lo Rat Penat 1878, aconseguí diversos premis als seus Jocs Florals Collaborà a la premsa valenciana i fou corresponsal de Lo Gai Saber Una part de la seva obra poètica, de caràcter popular i de temàtica sentimental, fou recollida en els volums Flors de l’Horta 1883, Roselles 1895, Fulles seques 1900 i Llibret de records 1911…

Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc Almela i Vives, Josep M de…

Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys enrere 1995, Diàlegs sobre la…