Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
àcid isocítric
Bioquímica
Isòmer de l’àcid cítric que en forma aniònica constitueix una de les etapes del cicle de Krebs.
acetaldehid
Química
Líquid molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, d’olor pungent, que bull a 20,2°.
Miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals És un dels principals productes intermediaris de la gran indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants, bé que sovint és utilitzat integralment a la mateixa fàbrica on és produït Els procediments d’obtenció industrial són quatre El primer, a partir de l’etanol, bé per deshidrogenació directa en fase vapor coure com a catalitzador, cobalt i crom com a promotors o bé per oxidació deshidrogenant sobre tela de plata en fase vapor El segon a partir de la mescla propà-butà gas natural liquidat, per oxidació catalítica…
fumarasa
Bioquímica
Enzim del grup de les hidroliases que catalitza la hidratació reversible del fumarat a L-malat (una de les reaccions del cicle de Krebs).
Té un pes molecular de 200 000 Es troba a la matriu dels mitocondris i també al citoplasma mitocondrial extrem
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…
aconitasa
Bioquímica
Enzim del grup de les hidrases hidrolasa
) que catalitza les interconversions d’hidratació i deshidratació entre els àcids cítric, cis
-aconític i isocítric que es produeixen al cicle de Krebs.
La seva activitat màxima té lloc en presència de ferro bivalent i de cisteïna o glutatió reduït
cadena respiratòria
Biologia
Sistema de transport d’electrons aprofitat en l’oxidació biològica de substrats per a l’obtenció de l’energia reductora que contenen carbolisme i que es troba a les membranes dels mitocondris o be als bacteris en estructures membranoses ( cicle de Krebs
).
metabolisme

Metabolisme
©
Bioquímica
Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.
El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…
La història de la vida
El fenomen vital La vida i el planeta blau No coneixem actualment cap evidència de l’existència de vida fora del nostre planeta És cert que hi ha molècules orgàniques complexes a l’espai interstellar, i també que alguns dels meteorits que cauen a la superfície de la Terra en contenen, però els fenòmens que avui associem a la vida capacitat de control del medi intern i dels bescanvis d’energia i aliments amb l’exterior, multiplicació i desenvolupament de nous organismes a partir d’estructures especialitzades en la conservació i la transmissió d’informació genètica, etc no es limiten a la…