Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Segrest amb víctimes a Burkina Faso
Unitats de l’exèrcit de Burkina Faso alliberen 126 ostatges segrestats per militants d’Al-Qaida del Magrib Islàmic en un hotel de la capital, Ouagadougou En l’operació moren 29 persones de 18 nacionalitats diferents, tres dels quals eren terroristes El mateix dia, el grup segresta una parella de metges australians que havien installat un hospital a la frontera amb Mali, en el qual treballaven des dels anys setanta Jocelyn Elliott és alliberada el dia 7, mentre que el seu marit continua segrestat
Marràqueix
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Marràqueix, Marroc.
Centre comercial dels nòmades del Sàhara i dels habitants de les muntanyes de l’Atles Fundada el 1062 per l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, assolí un gran desenvolupament durant el domini almohade edificació de la mesquita Kutubiyya, un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica del Magrib El 1269 caigué en poder dels benimerins Després dels xerifats saidí i alauí, durant el protectorat francès 1912-56 fou administrada per la família Ġlāwī, el darrer representant del la qual fou un dels caps instigadors de la deposició del soldà Muḥammad V 1953
‘Ubayd Allāh al Mahdī
Història
Fundador de la dinastia fatimita.
Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim
Charles-Emmanuel Dufourcq
Historiografia catalana
Medievalista francès.
El fet de néixer a la ciutat nord-africana d’Alger a l’inici del s xx condicionà força l’orientació de les seves investigacions La mateixa heterogeneïtat dels seus ascendents pare d’origen navarrès i mare d’origen genovès li donà una certa visió cosmopolita que l’ajudà a comprendre el món islàmic Passà la infantesa a Algèria, on feu els estudis secundaris i superiors i on obtingué l’agregació en història el 1937 Traslladat a Tunísia, inicià els seus estudis sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el Magrib a l’època medieval i feu aportacions importants en el camp de l’…
golf de Bugia
Golf marí
Golf semicircular d’Algèria, al Magrib, entre els caps Carbon i Cavallo.
La ciutat de Bugia és a la punta occidental del golf
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
La musaranya d’Eivissa
La musaranya d’Eivissa o rat grill havia estat descrita com a Crocidura russula ibicensis , subespècie endèmica de la musaranya comuna C russula El 1984 es relacionà amb les musaranyes del Magrib i de Sardenya a partir d’una puça Ctenophthalmus russulae russulae específica de les musaranyes d’Eivissa, Tunísia i Sardenya, i diferent de les puces que parasiten les musaranyes de la península Ibèrica Estudis genètics recents han corroborat que les musaranyes eivissenques pertanyen a la mateixa espècie que les tunisenques i les sardes Crocidura pachyura La musaranya és present a…
Institut Europeu de la Mediterrània
Consorci participat per la Generalitat de Catalunya, el ministeri d’afers estrangers espanyol i l’ajuntament de Barcelona, creat el 2002 amb l’objectiu de promoure les relacions i els intercanvis entre les societats mediterrànies.
Té el seu precedent en l' Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació ICM, creat el 1989, organisme autònom de la Generalitat de Catalunya Refundat el 2002 amb l’entrada dels dos nous coparticipants i el canvi de nom, les seves activitats s’estructuren en quatre grans àrees identificació, debat i propostes sobre els problemes que afecten l’espai mediterrani promoció del coneixement mutu entre les seves diverses regions i cultures foment del diàleg, la pau i el desenvolupament contribució al foment de les inversions estrangeres, singularment al Magrib i projecció…
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona
Francesc de Relat
Cristianisme
Frare dominicà.
Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona Jaume II l’envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l’alliberament de 44 catalans captius del soldà El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l’arquebisbat de Sevilla Per això hagué de defensar els seus drets davant l’intrús Juan de Palmela Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis Mantingué unida fins a la seva mort i relativament…