Resultats de la cerca
Es mostren 2546 resultats
Santa Llúcia (Tortosa)
Art romànic
Un any després de la fundació del monestir de Benifassà, de l’orde del Cister, l’any 1233, el rei Jaume I féu donació als religiosos d’una bodega i una vinya a Remolins, on uns anys més tard, el 1252, els cistercencs fundaren una casa i una capella dedicada a santa Llúcia, que va ser oberta al culte L’any 1342, sembla que, per ruïna de la casa de Remolins, es traslladaren a un edifici de la plaça de Santa Anna, davant de la catedral El 1822 el Ramo de venta de fincas de monasterios y conventos suprimidos procedí a la venda de l’immoble En el document consta que era el núm 2 del carrer de…
cap de Tortosa
Extrem E del delta de l’Ebre, a l’illa de Buda, al límit de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, format pels al·luvions del riu, a la dreta de la gola del Nord.
Club de Rem Tortosa

Remers del Club de Rem Tortosa
Club de Rem Tortosa
Rem
Club de rem de Tortosa.
Fundat el 1946, el seu precedent fou el Club Nàutic Tortosa, fundat l’any 1928 però que tingué una vida efímera El primer president fou Julià Mangrané El 1948 participà en el seu primer Campionat d’Espanya de rem i guanyà la medalla de bronze amb una iola prestada pel Club de Mar de Barcelona L’equip estigué format per Pepín Gas, Pepe Monclús, Juanito Forés, Enric Argelaga i Josep Beltran al timó Durant diferents etapes també tingué les seccions de natació, motor, pesca, tennis, tennis de taula, excursionisme i basquetbol El 2011, a part del rem, tingué seccions de vela i…
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de turisme
Estadi Municipal de Tortosa
Futbol
Camp de futbol del barri de Ferreries de Tortosa.
És la seu del Club Deportiu Tortosa El 15 d’agost de 1942 s’hi disputà el primer partit, però la inauguració oficial no tingué lloc fins el 23 de maig de 1943, amb una sèrie d’actes i el partit entre el CD Tortosa i el Club Deportiu Acer de Sagunt La temporada 1969-70 s’hi installà l’enllumenat artificial i el 1990 s’inaugurà la tribuna coberta amb motiu de la celebració de les noces d’or del club, en què el Tortosa s’enfrontà al Barcelona 0-3 La capacitat del camp és de 3000 espectadors
Unes drassanes a Tortosa
El mur exterior nord de la catedral de Tortosa presenta, encara avui, una inscripció, constituïda per deu línies d’escriptura cúfica simple, que fa referència a la fundació d’un taller de construccions navals en aquesta vila durant l’any 333 de l’Hègira 944-45 Aquesta inscripció està gravada en una llosa de pedra de forma rectangular amb un enquadrament en relleu Les dimensions de la pedra commemorativa són de 0, 48 m x 0, 42 m, essent 0, 43 m x 0, 36 m les dimensions de la inscripció pròpiament dita “Ha ordenat la creació d’aquest edifici, destinat taller de construcció per a…
Troballes arqueològiques a Tortosa
Un equip d’arqueòlegs desenterra importants restes a Tortosa, que corresponen a l’antiga Dertosa romana i a la ciutat renaixentista Les restes romanes són un conjunt de tabernae o petits establiments comercials al voltant d'un espai públic, entre l’actual catedral i el riu Les construccions renaixentistes són de la façana fluvial de Tortosa i coincideixen amb la panoràmica renaixentista de la ciutat dibuixada per l'artista flamenc Anton van den Wyngaerde al segle XVI
La llotja de Tortosa
Art gòtic
L’edifici, en construcció en 1371-73, al seu actual emplaçament del parc Teodor González ECSA – GSerra Des de la publicació del primer article acadèmic sobre aquesta construcció, en què Federico Pastor i Lluís parlava de l’edifici com d’un centre de contractació i també de dipòsit, sovint s’ha expressat la idea que el bastiment del que avui coneixem com a llotja de Tortosa equipara aquesta ciutat a altres importants centres comercials de la Mediterrània occidental, com ara Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València, idea que cal descartar no pas perquè la potència comercial de…
Santa Maria de Tortosa
Art romànic
Situació La catedral de Tortosa, actualment un edifici bàsicament gòtic, és emplaçada al mateix indret on hi hagué la catedral romànica, al peu del turó de la Suda, al sud-oest, prop del riu CPO Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Història El recinte actualment ocupat per la catedral tortosina i les construccions de l’antiga canònica correspon a un sector important de la ciutat des de la seva fundació Les prospeccions arqueològiques permeten assegurar que aproximadament en aquest lloc es trobava el fòrum romà Posteriorment, sembla que s’hi van aixecar també un temple cristià altmedieval i la…
Epigrafia altmedieval de Tortosa
Art romànic
Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès…