Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Mecanismes de defensa orgànica
Patologia humana
L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…
suc de fruita

Suc de fruita
Alexandra E Rust (CC BY 2.0)
Alimentació
Líquid obtingut de fruita fresca, madura i rentada, per premsatge, i constituït solament per líquid, o bé per líquid i polpa, només d’endocarpi, finament dividida en suspensió.
Els sucs de fruita, la composició dels quals depèn de la fruita de procedència, no han d’ésser diluïts ni han de tenir indicis de fermentació i han d’ésser estabilitzats per un tractament físic sucs naturals o per additius sucs conservats Poden ésser clarificats, i hom hi pot addicionar aromes recuperades i àcids orgànics com ara àcid cítric i ascòrbic Han d’ésser exempts de pells, d’escorces i de llavors, i la seva anàlisi inclou la determinació de caràcters sensorials, sòlids, olis volàtils, acidesa, cendres, sucres, densitat i additius i, en els sucs de tomàquet, el…
intolerància a la lactosa
Patologia humana
Incapacitat per a metabolitzar la lactosa (sucre present a la llet i als productes lactis), a causa d’un dèficit de l’enzim responsable de la seva digestió, la lactasa.
L’activitat de la lactasa disminueix amb l’edat, de manera que la intolerància a la lactosa és més freqüent en edats adultes i en poblacions on el consum de llet és poc habitual Algunes malalties que lesionen la mucosa intestinal també poden ser causa de disminució de l’enzim lactasa, situació que sol ser transitòria La intolerància a la lactosa depèn de la sensibilitat de cada persona i és dosidependent, de manera que hi ha la possibilitat que hom tingui dèficits de lactasa i no presenti els símptomes típics de la intolerància Quan aquests apareixen −ho solen fer al cap de 30 minuts de la…
col fermentada
Alimentació
Gastronomia
Producte de sabor característic, obtingut per fermentació làctica de cols tallades i preparades amb un 2-3% de sal.
En la seva obtenció cal tenir en compte les varietats de col i la maduresa La sal exerceix diverses funcions origina la separació dels sucs que contenen sucre i altres substàncies, afavoreix la fermentació làctica que evita la putrefacció, contribueix al sabor i determina en part la consistència del producte final La fermentació, originada per lactobacils presents naturalment en les fulles, es produeix en botes, on hom posa les cols i la sal necessària, les tapa i deixa passar generalment de 3 a 4 setmanes fins que l’acidesa és d’un 1,5% Durant aquest període els sucres són…
La higiene personal de la dona embarassada
Ciències de la salut
Durant l’embaràs és convenient d’observar una bona higiene corporal, ja que les secrecions corporals hi són més abundants Si aquestes secrecions s’acumulen es poden produir irritacions de la pell i a més s’afavoreix l’aparició d’infeccions, algunes de les quals fins i tot poden afectar el fetus És recomanable que la dona embarassada es renti cada dia independentment de si es dutxa o es banya, segons les preferències personals Només durant les darreres setmanes de l’embaràs és preferible d’evitar els banys d’immersió i emprar només la dutxa, per a evitar que pugui entrar aigua…
Els aliments grassos
Els aliments grassos inclouen una sèrie de productes naturals o elaborats que es caracteritzen per llur elevat contingut de greixos i alt valor energètic i per emprar-se, sobretot en la nostra cultura, com a condiment alimentari Atès que són tan rics en lípids, aquests aliments compleixen també amb la funció de facilitar l’absorció de les vitamines liposolubles Entre els aliments grassos de consum més important es troben els olis, les margarines i els greixos animals També formen part dels aliments grassos les fruites seques grasses i la mantega, que han estat citats en apartats…
bromometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró de brom elemental com a agent valorant, oxidant (potencial normal de reducció = +1,07 V).
Són emprades en l’anàlisi solucions de brom en àcid clorhídric concentrat 20-22%, en bromur de potassi 1 M o en àcid acètic glacial dissolvent, aquest, de preferència per a les bromometries de substàncies orgàniques, les quals, en general, hi són també solubles, més estables que les solucions en aigua, però d’estabilitat també reduïda, i això fa que la bromometria sols sigui emprada en forma limitada Això no obstant, té aplicacions diverses en medis d’acidesa feble o bàsics, en els quals el poder oxidant del brom supera el del bromat Les bromometries són dutes a terme per…
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…
àcid carboxílic

Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
Regulació de la respiració
Fisiologia humana
La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…