Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Sant Bertran de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons una de les primeres…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al…
Pedro Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí…
Ponç de Gualba
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1303-34).
Nebot del bisbe de Barcelona Guerau de Gualba Sagristà de la seu de Mallorca d’abans del 1299, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca 1301 Consagrat bisbe de Barcelona 1303, intervingué en molts conflictes als monestirs diocesans i començà la sèrie de registres de visites pastorals Colleccionà les constitucions de l’església de Barcelona Jaume I de Catalunya-Aragó l’envià a la cort pontifícia a prestar homenatge a Joan XXII per raó de la investidura de Còrsega i Sardenya Promogué nombroses obres seus de Mallorca i Barcelona i construccions de nova planta priorat de…
Erfurt
La catedral d'Erfurt
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya, situada a la vora del Gera.
És un important centre d’indústria mecànica, electrònica, tèxtil, de paper i vidre Fundada el 741 per sant Bonifaci, fou un important centre comercial relacionat amb la Lliga Hanseàtica Del 1392 al 1816 fou un centre universitari molt notable El 1483 fou annexada a Saxònia fins el 1664, que fou conquerida per l’arquebisbat de Magúncia Dle 1802 al 1945 formà part de Prússia tret dels anys 1806-14, que fou conquerida per Napoleó Pel congrés de Viena 1815, retornà a Prússia Els anys de vigència de la RDA 1949-90 fou capital del bezirk homònim i, després de la reunificació 1990, del…
clarí
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, però en la tessitura de 4'.
Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà…
Pedro de Santiago Anglada y Sánchez
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1640-45) i de Lleida (1645-50).
Entrà a l’orde dels agustins descalços Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral Tant a…
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a santPereSantPere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant…
Constança
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, situada a la sortida del Rin del llac de Constança.
La part antiga és a la vora esquerra del Rin, envoltada de territori suís, mentre que el sector modern s’ha estès a la dreta Conserva la catedral, dels segles XI i XVI, i el convent dels agustins, del segle XIII, amb uns importants frescs gòtics La indústria rellotgera, mecànica, tèxtil i del paper i el turisme en són les principals fonts de riquesa Centre d’ensenyament superior Universität Konstanz, fundada el 1966 Fundada per Constanci II a la darreria del segle III amb la finalitat de fortificar la línia del Rin, la construcció de la ciutat actual és del segle X, que s’hi establí una fira…
Langhedul
Música
Família d’orgueners flamencs.
Originaris de Ieper Flandes occidental, Bèlgica, foren molt actius, innovadors i influents a l’Europa occidental entre el 1475 i el 1635 El primer d’ells, Victor, ja fou un orguener de prestigi Treballà a Kortrijk, Saint-Omer i Lilla Continuaren l’obra el seu fill Michiel i el seu gendre Matthijs de Wulf Michiel treballà de jove a Salisbury cap al 1530 De nou a Ieper després de la mort del seu cunyat, romangué en el taller familiar fins als volts del 1570, treballant intensament al sud-oest de Flandes El succeí el seu fill Jan, que entre el 1572 i el 1580 treballà amb els orgueners Hans…