Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Edgard Victor Achille Charles Varèse
Música
Compositor i director francès naturalitzat nord-americà.
Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…
Ambler Hodges Moss
Política
Politòleg i diplomàtic nord-americà.
Llicenciat en ciències polítiques i econòmiques l’any 1960 per la Universitat de Yale i doctorat en dret el 1970 per la de George Washington, posteriorment fou oficial de l’armada Des del 1984 fou professor d’estudis internacionals a la Universitat de Miami, de la qual fou degà fundador de l’Escola de Postgrau d’Estudis Internacionals 1984-94 i director del Dante B Fascell North-South Center 1984-2004 Com a diplomàtic de carrera, fou destinat a Barcelona com a vicecònsol del 1964 al 1966 Posteriorment, formà part de la delegació dels Estats Units a l’Organització dels Estats Americans, i en…
Perú 2012
Estat
Malgrat el pragmatisme i el caràcter continuista de les polítiques del president Ollanta Humala, expressat en la voluntat de cercar diàleg i consens per obtenir suports enmig de la fragmentació parlamentària, l'evolució de la política peruana es va complicar i va afectar l'estabilitat del Govern De fet, al juliol, quan encara no havia passat ni un any de mandat, Humala va haver d'assumir una nova crisi amb la dissolució, per segona vegada, del gabinet a causa de la renúncia del primer ministre, Óscar Valdés, arran de la gestió dels conflictes socials a l'interior del país els mesos anteriors…
Conxita Mir i Curcó
Historiografia catalana
Historiadora.
Llicenciada 1977 i doctorada 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB Ha estat catedràtica d’història contemporània des del 1999 a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora 1993-98, directora de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE 1986-88 i directora del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del Departament d’història SHDiP des del 1999 Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període de la…
Manuel Esteban i Marquilles
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador i guionista cinematogràfic.
Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció 1965-66 a l’Escola de Cinema de Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes Siglo XX , Destino , Triunfo , Serra d’Or i Imagen y Sonido Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona com Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim Jordà, Jacinto…
,
Bolívia 2012
Estat
L’1 de maig, el president bolivià Evo Morales va nacionalitzar les accions de Red Eléctrica Internacional, subsidiària de Red Eléctrica Española © Agencia Boliviana de Información En les darreres enquestes fetes pel Govern, es va detectar un canvi notable en les preocupacions de l'opinió pública Fins ara la primacia la tenien la demanda de feina i dels augments salarials, però cada vegada més les preocupacions ciutadanes per l'increment de la inseguretat es van convertir en un tema important de l'agenda política Fins i tot va anar creixent un cert clamor ciutadà que reclamava la pena de mort…
Eudald Jaumeandreu i Triter
Historiografia catalana
Economista.
Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya,…
Els mallorquins a Amèrica
Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de…
Colòmbia 2012
Estat
El president Juan Manuel Santos va continuar amb l'agenda política reformista, iniciada amb una profunda transformació de l'Administració, i va seguir amb una proposta de reforma fiscal i de les pensions, a més d'una modificació del sistema judicial Entre les reformes estructurals, al començament d'any va entrar en vigor la Llei de víctimes i de restitució de terres, que preveu el retorn de les terres als antics propietaris i camperols, amb un repartiment de gairebé 3,5 milions d'hectàrees provinents de les confiscacions als narcotraficants i a les organitzacions armades irregulars Amb…
Francesc Macià i la Societat de Nacions sense estat. 1924
Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…