Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
múrids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
Són de dimensions mitjanes o petites i tenen el musell punxegut, el llavi superior enfonsat, els arcs zigomàtics petits, ampolles timpàniques poc desenvolupades excepte en els gerbillins i la cua poc pilosa i generalment llarga i escatosa La fórmula dentària sol presentar tres molars a cada mandíbula, les superiors amb tres fileres longitudinals de tubercles o bé amb els tubercles separats per làmines longitudinals Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 500 espècies, repartides en 99…
Salvador Artigas Sahún
Futbol
Futbolista i entrenador.
Format en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà al primer equip blaugrana la temporada 1930-31 Després de la Guerra Civil s’exilià a França i defensà la samarreta del Girondins de Bordeus 1938-39, del Le Mans Union Club 72 1939-44 i de l’Stade Rennais 1944-49 Posteriorment, jugà a la Real Sociedad 1949-52 Com a entrenador, s’inicià a l’Stade Rennais 1952-55, però també dirigí la Real Sociedad 1955-60, el Girondins de Bordeus 1960-67, el FC Barcelona 1967-69, la selecció espanyola 1969, l’Elx CF 1970-71, l’Athletic de Bilbao 1971-72 i el Sevilla CF 1972-73 Amb el Barça…
La Vidrieria Barcelonesa dels Vilella
Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies Una de les característiques dels industrials catalans és la seva fidelitat, si es pot dir…
ampolla de Nansen
Geografia
Dispositiu oceanogràfic que permet la recollida de mostres d’aigua a diferents profunditats.
Consisteix en una ampolla normalment, d’uns 1,25 l de capacitat que, fixada a un cable que resta unit al vaixell, hom llença a l’aigua i permet que s’enfonsi fins assolir la profunditat desitjada Un cop assolida aquesta, hom fa relliscar pel cable el missatger , que és un pes que quan arriba a l’ampolla allibera la trava que la mantenia unida per la part superior al cable L’ampolla gira al voltant de la trava inferior que continua unint-la al cable, i en fer-ho les vàlvules de l’ampolla van tancant-se a fi d’atrapar l’aigua d’aquella profunditat Sovint, un segon mitssatger és alliberat…
làmina anellada
Biologia
Estructura citoplasmàtica que no es troba en totes les cèl·lules animals.
Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions més freqüents d…
La indústria surera, la més internacional
La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix…
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…
casc
Nom genèric dels atuells emprats per a contenir i transportar líquids (botes, barrils, ampolles, etc.).
màquina capsuladora
Transports
Màquina o aparell per a posar les càpsules sobre el tap i tancar les ampolles.