Resultats de la cerca

El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…

L’església de Sant Pere de Cohorts fou construïda el segle XIII dins els murs de la vila de Berga, a l’indret que avui es coneix com a Plaça de Sant Pere malauradament, de l’església no es conserva cap testimoni car fou destruïda el segle XVII en traslladar-se l’església parroquial de Santa Eulàlia de Berga a l’indret ocupat per l’església romànica de Sant Pere El dos de gener de 1267 Pere II de Berga o del castell de Berga, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, Abril Pérez Peláez, i del rector de Santa Eulàlia de Berga, Arnau de Pedrinyà, edificà la capella en honor de Sant Pere de “Cohort…

Situació Vista de la portada, romànica, reaprofitada en el nou edifici alçat al segle XVIII ECSA - JA Adell El santuari de Santa Maria de Penafel és a 1 km al sud del poble de Moja, i s’hi arriba per una pista que surt del poble i porta fins al santuari JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF899749 Història El primer esment conegut fins ara de Penafel és de l’any 1097 Consta que en aquest lloc s’havia construït una fortificació, i és molt probable que a prop seu s’hagués bastit una església Tanmateix, la capella de Penafel no s’esmenta fins el 1300 Torna a ser consignada el 1488 i el 1496 amb el nom…

Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al…

El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…

Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies i el domini…

El poble de Biure és situat al sud de la riera del mateix nom, als vessants septentrionals de la serra de Montclar La població s’originà a l’edat mitjana al voltant d’una fortalesa, la construcció de la qual fou fruit de l’acció colonitzadora que en aquesta zona de l’actual comarca de la Conca de Barberà portà a terme la nissaga dels Gurb-Queralt La primera menció documental del castell és de l’any 1057, quan foren infeudats a Ramon Arnau els castells de Montclar i de Biure per part de Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i de la seva esposa Agnès La parròquia de Biure és esmentada…

Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon  a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…

Situació Antiga parròquia medieval del terme de Lo Vivièr, abandonada des de fa segles, ara en procés de restauració ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església, ara en procés de restauració, són a uns 500 m a l’E del poble de Lo Vivièr, a la riba esquerra de la Matassa, en un indret totalment despoblat Al seu costat hi hagué el cementiri del poble fins al segle XIX Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′21″ N - Long 2° 27′14″ E Lo Vivièr és situat 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet Per a arribar-hi des d’aquesta població cal prendre la carretera D-619 en direcció sud Al cap de poc d’haver…

Situació Vista de l’interior de l’església on hom pot veure la barreja d’èpoques de construcció F Junyent-A Mazcuñan Capella propera al mas Comallonga i erigida al costat de la masia de Betlem, a la banda de tramuntana del terme, a frec del territori de Sant Mateu Long 1°42’38” - Lat 41°47’10” Per anar-hi cal agafar una pista, en molt bon estat, que arrenca, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 10 de la carretera de Callús a Castelltallat Hom també hi pot anar per Fonollosa, però l’itinerari descrit és el més viable Les claus d’aquesta església es troben al mas Comallonga FJM-AMB…